"...según la denuncia del padre de un alumno, los menores reciben viñetas para colorear con "claro contenido violento en las que se les habla de "caminar hacia un país con más identidad" y de "luchar por nuestra lengua""."
Aquestes què podem veure ací, són les vinyetes per a pintar, de "clar contingut violent". I davant aquesta innegable manifestació d'incitació a la violència als xiquets de 5 anys, jo només puc dir què injusta és la vida!
I és injusta perquè el pare d'aquesta criatura potser haguera volgut viure els temps del petit general amb veu aflautada en que, possiblement, l'educació s'haguera adequat millor als seus gustos...
Però va nàixer massa tard i ell mateix no ha pogut gaudir d'aquella educació tan dolçament ultracatòlica, tan suaument violenta, en la que per amor a les criatures se les corria a hòsties per qualsevol tonteria, tan subtilment adoctrinadora en els principis del "movimiento" i la fidelitat a la dictadura, en la que tanta estima se li tenia a la llibertat individual, a la de pensament (de la que ara gaudeix per tal de dir gilipollades com la d'aquesta denúncia) o a la d'expressió (mitjançant la qual, ara, pot dir qualsevol tipus d'imbecil·litats).
I també és injusta perquè és molt possible que a Alcoi no haja pogut trobar una escola que satisfaça les seues aspiracions, cosa més que lògica perquè una escola així és inviable: la prevalença de paranoia i altres tares del comportament (i em referisc als pares) és massa escassa com per a que una escola així poguera tenir rendibilitat econòmica.
Però també és injusta perquè els pares que no poden tenir fills, per tal de poder adoptar una criatura, han de demostrar una i mil vegades la seua capacitat per criar i educar xiquets/etes, de tal forma que qualsevol no pot optar a aquesta adopció. Però gent com aquest individu, sense demostrar cap capacitat, més bé al contrari, pot tenir fills de forma natural, sense cap problema (per a ells, no per als fills, evidentment) i sense adonar-se que el que ara està fent a eixa criatura, es podria titlar de violència infantil ja que la està marcant, està desgraciant-la, per a la resta de la seua vida.
I és que, certament, què injusta és la vida!
PD.- I el que ja resulta més patètic i fastigós és que UPiD li faja ressò a un tarat per tal d'aprofitar la conjuntura i fer-se una mica de propaganda. No amics, la política no és això. Això és més propi dels residents del Projecte Canyet (i que els voltors em perdonen la metàfora!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada