El darrer divendres (bé, el divendres realment no ja que no em vaig assabentar fins el diumenge) vaig tenir la sorpresa de que l'amic Alfred Russel m'atorgara en el seu fantàstic blog la linia de Wallace, el premi Liebster Blog. La veritat és que si bé alguna cosa havia llegit sobre aquest premi que s'atorguen els blogaires uns a altres, no m'havia preocupat massa de com funcionava el tema.
Bé, la qüestió és que aquest premi intenta donar a conéixer blogs amb pocs seguidors (sembla que amb un màxim de 200) que pels seus mèrits meresquen ser difosos i promocionats.
El funcionament del premi, que copie literalment de l'amic Russel, és el següent: copiar i enganxar el premi en el blog i enllaçar-lo al blogaire que
te l'ha atorgat; assenyalar els teus cinc blogs preferits amb menys de
200 seguidors i escriure comentaris en els seus blogs perquè coneguen
que han rebut el premi; i, finalment, esperar que aquestes bitàcoles
continuen amb la cadena i trien els seus 5 blogs preferits.
I ara em toca triar cinc dels meus blogs favorits:
- El primer, i no sé si serà trampa (cosa per la qual triaré un sisé), és el mateix blog que m'ha triat, La línia de Wallace. Un blog que es pot definir com de capçalera, pensaments de tot tipus enllaunats en unes poques paraules que diuen molt i expressen tot. És el vent que neteja un ambient carregat.
- El segon és el Quadern de Jordi Orts, els pensaments d'un amic lluny de la seua terra. Ulls i cor obert.
- En tercer lloc, triaré el blog d'un polític amb seny i molt de cinisme: Nomdedéu: "confieu en mi, jo confie en vosaltres".
- El quart, Diari de Retalls: retalls i esborranys d'un lloc i un moment.
- Cucarella tampoc pot faltar. Breu, clar i concís.
- I un sisé, com he dit: Vent de Cabylia. Qui el llija sabrà immediatament perquè l'he mencionat.
Cabrien molts més, és clar, però aquests supose que us semblaran interessants. O això espere. I torne a dir-te que t'agraïsc molt el premi i sobretot la definició que vas fer del meu blog, amic Russel. Salut!
A que fa goig? Enhorabona :)
ResponEliminaCertament, Cinderella. És molt afalagador.
ResponEliminaI arran del què he pogut llegir al teu blog i al de l'amic Russel, enhorabona i una abraçada també per a tu! ;)
Gràcies per la part que em toca! I enhorabona!
ResponEliminaViper, no cal agrair allò que és ben merescut. ;)
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies pel teu Bloc i per aquest post informatiu. I sobretot gràcies per posar els meus posts en la teva lllista de Valen la Pena. Jo també he inclòs el teu en la meva llista. A veure si poc a poc ens anem entrelligant entre tots els territoris. Una abraçada des del Principat.
ResponEliminaBoladevidre, el teu bloc és a la secció dels meus preferits, perquè ho és. ;)
ResponEliminaUna forta abraçada des de les Comarques Centrals valencianes.
Ei Muntaner! d'entrada mil gràcies per fer-me un raconet en el teu llistat, i amb això donar una miqueta d'alé que sempre s'agraeix. Estic pensant si sóc capaç de fer la meua selecció de blogs. Sense dubte Muntaner mereix un lloc de privilegi. Ho has dit molt bé per ací: "perquè vull!"
ResponEliminaForça amb la feina i l'esperit, Jordi, i continua així. Salut, amic!
ResponEliminaEstava convençut d'haver deixat un comentari, però ara ja no estic segur d'haver apretat el botonet correcte... Bàsicament: que moltes gràcies a tu pels teus comentaris, de veres; però sobretot, gràcies per insistir en trencar la tendència creixent a la visió única i la por --no sempre comprensible-- a opinar. Ànims, endavant i una abraçada!
ResponEliminaAllò del botó, em sembla que ens ha passat a tots més d'una vegada, Pep... al menys a mi, que sempre he tingut una estranya relació amb les màquines.
ResponEliminaDe totes formes, dir-te que els comentaris són merescuts. Simplement.
I una altra cosa... no sé si serà el canvi d'estació, però et note una mica més melancòlic de lo normal, a banda de una mica decebut. No perdes l'ànim ni l'esperit. Salut!