dimecres, 27 d’abril del 2011

Niemöller

I jo havia col·laborat en tot açò.

Encara recorde quan va saltar la notícia de que el partit, els nostres dirigents, estaven salpicats per casos de corrupció. La Generalitat s'havia convertit en una cova de lladres, cosa que tots els del partit sabíem --al cap i a la fi, fins el més mediocre dels militants havia arreplegat alguna cosa... un càrrec, una requalificació, una bona "mordida"...--, però que ara eixia a la llum.

Els estrategues del partit van pensar, ara veig l'error, que podríem utilitzar la tòpica picaresca pròpia dels espanyols per tal de justificar les il·legalitats què havíem comés. I tots els nostres mitjans van començar amb la consigna: "Tots els polítics són iguals... tots fiquen la mà a la caixa... la honradesa no existeix... la honorabilitat va morir amb el naixement del segle...".

Insistentment. Sense pausa. Inventant casos quan no n'hi havien i magnificant els pocs que als altres partits es donaven. Des de la premsa escrita. Les televisions. Els mitjans digitals. El nostre control dels mitjans de comunicació es va manifestar immens, i és que diners compren lletres, lletres fabriquen idees, idees controlen persones... Tot val per mantenir el poder.

I la idea va calar en el més íntim de la multitud. A força de repetir-ho, semblava una veritat absoluta. La manipulació tornava a ser un èxit. O això crèiem. Durant un temps, la situació es va calmar i vam tornar a guanyar les eleccions. Es mantenia l'estatus i els negocis dels amics no perillaven... al cap i a la fi, ells ens finançaven campanyes i mitjans.

Però la idea no estava quieta, continuava el seu viatge dins de la ment col·lectiva. I va produir una mutació. El pensament de la massa va seguir un camí evident, ara ho veig. Si els  nostres governants, els més poderosos, els que tenen les més altes responsabilitats són per natura corruptes i no  segueixen les lleis... perquè no hem de fer tots el mateix?

Al principi només eren petits grups d'esvalotadors, però poc a poc van anar creixent. Ara són una turba. La llei, l'ordre, només un record.

Ara, quant sent els crits al carrer i els forts colps a la porta de casa, només puc recordar les últimes frases del poema de Niemöller

...Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més
que em poguera defensar.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Palabra de Dios.

Situación: bambalinas del último mitin del Partido Popular.
 
-- Jose, te repito que lo de culpar a Zapatero de las lluvias en la Semana Santa de Sevilla me ha parecido excesivo...

-- ¿Excesivo? Mariano, ¿acaso dudas de mi  criterio, del criterio de la FAES?

--Bueno, pero lo de que Zapatero fue  compañero de pupitre de Txapote...

-- Información contrastada proporcionada por Jaime...

-- ¿Y también te ha dicho Mayor lo de que Troitiño ha sido excarcelado porque es compañero de dominó de ZP?

-- Exacto. Y de una lógica aplastante, ¿no te parece?

-- Mmmmm... pero lo de que Gadafi no quería bombardear a su pueblo, sino repartirles bombones, pero los bombones enviados por Zapatero eran en realidad bombas racimo...

-- De eso no cabe duda, Gadafi es MI amigo... un poco raro, pero... ¡¡¡y a Zapatero le fastidia que YO pueda tener algún amigo, por eso lo hizo!!!

-- Pues perdona que te lo diga Jose, pero todo esto yo no lo veo nada claro y me imagino que nuestros votantes más moderados tampoco...

-- Mira, Mariano, recuerda que fue mi dedo divino el que transformo un sapo gallego en el siguiente dirigente del imperio español, luz y faro de occidente, y que tú y sólo tú, fuiste el que perdió unas elecciones que estaban ganadas. Yo jamás las hubiera perdido. Así que nunca vuelvas a dudar de mi criterio y sabiduría. Y en cuanto a nuestros votantes moderados... jejeje... a nuestros votantes, a TODOS nuestros votantes, si les digo que se tiren de la Torre Picasso, colapsan los ascensores.

-- Pero Jose, digo yo que nuestra manipulación ante el atentado de Al-Qaeda algo también tendría que algo que ver en el fracaso electoral...

-- ¿¿¿Al-Qaeda??? ¿Todavía no te has enterado que fue la ETA, armada por Zapatero y Rubalcaba y con ideólogos de CiU, el PNV y el BNG? ¿Acaso te han lavado el cerebro esos manipuladores del País, el Times, el Washington Post, la BBC, la NBC, la CNN...? ¿Que no lees el Mundo? Mariano, me estás decepcionando aún más de  lo que ya estoy, y recuerda que lo que mi dedo hace, mi dedo puede deshacer.

-- ¡Señor Aznar, señor Aznar!

-- Habla, ínfimo bedel.

-- Ha llamado su psiquiatra para confirmar la hora a la que regresará al frenopático.

-- Dile que no se preocupe, que estos señores de blanco de inmediato me escoltan hacia allí.

dilluns, 18 d’abril del 2011

El popular mediambient o el mediambient Popular?

El darrer dissabte, ens vam despertar amb un nou incendi a la Serra de Mariola, incendi què es sumava als ocorreguts fa pocs dies a les Marines, la Safor i la Vall d'Albaida.
Aquests incendis, m'obliguen a realitzar certes reflexions.

Quan el 2007, el Govern Camps junta les responsabilitats mediambientals amb les urbanístiques en la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, ja podíem esbrinar que les qüestions mediambientals no entraven dins de les seues prioritats, com per altra part es lògic, tractant-se d'un govern del PP i que ha afavorit amb desmesura la transformació de totes les zones litorals i gran part de les naturals de l'interior, en masses de cement i rajola.
Però el pitjor encara estava per arribar. La mort del titular de la dita Conselleria, porta al seu front a Juan Cotino, personatge involucrat en una gran quantitat de casos d'amiguisme en la concessió de contractes a empreses del grup que controla la seua família (SEDESA) mentre era Conseller de Benestar Social. Aquest grup empresarial familiar té empreses relacionades amb totes les noves competències del nou conseller. Mala barraca. Una persona autoritària i amb molt pocs escrúpols al front d'un departament tan delicat com Medi Ambient. Molt mala barraca.
Deien d'Aznar que era com el pis d'un mileurista: xicotet, fosc i molt allunyat del centre. Doncs bé, Cotino seria com el  traster...

La política mediambiental de Camps i Cotino, de fet, ha aconseguit posar d'acord a UGT, CCOO i STAS, sindicats tradicionalment caïnites dins de l'empresa pública VAERSA --empresa que per si no ho sabeu, realitza totes o quasi totes les faenes d'índole mediambiental al  País Valencià-- i sindicats que els culpabilitzen directament del dany ocasionat pels incendis al nostre territori.
Segons UGT, la reducció pressupostària de cinc milions els darrers dos anys en mediambient, ha fet que les àrees tallafocs estiguen en males condicions --al haver acomiadat al personal dedicat al seu manteniment i haver reduït els medis de vigilància--, cosa per la qual els incendis han alcançat grans magnituds quan d'una altra forma no hagueren passat de  petits incendis sense massa importància. També apunten que només l'extinció d'aquests incendis --sense comptar el cost de la regeneració de les zones afectades i la destrucció de bens públics i privats--, ha representat una despesa de desenes de milions què hagueren pogut estalviar-se.
Segons CCOO, la reducció del 70% de les brigades d'emergència comporta la magnificació dels incendis al  no tenir mitjans per extingir-los.
Segons el STAS, mentre la conselleria li redueix el pressupost per la prevenció d'incendis a l'empresa VAERSA, els seus alts càrrecs --els de VAERSA-- es reparteixen 785.000 euros en "pagues de productivitat".

Bé, de tots és sabut que l'entrada de Zaplana a la Generalitat va poder ser possible gràcies a l'ajuda de Union Valensiana (UV) i que un dels pagaments efectuats a aquest grupuscle polític va ser rebre la Conselleria de Medi Ambient (recordeu al òbviament oblidat Modrego?). Amb la Conselleria venia també, tot en el mateix lot de regal, l'empresa VAERSA. I donada la política clientelista d'assegurar un bon futur a amigatxos i familiars desenvolupada per la ja mencionada UV, VAERSA es va transformar des d'aleshores en una mena d'agència de col·locació dels partits del govern  autonòmic.
Tant UV com el PP es van dedicar, des d'aleshores, a enxufar els amics i familiars què eren tan limitadets, tan limitadets, que fins i tot no podien col·locar-los com a càrrecs de confiança, perquè es notaria massa...
Amb aquestes últimes paraules, és fàcil arribar a la conclusió de que sobren la meitat, almenys, d'alts càrrecs d'aquesta empresa --i el primer el seu director general, un tal Felipe Espinosa Bolaños, què va ser col·locat allí per Esteban González  Pons com a pagament pels serveis prestats al PP durant el cas IVEX--. De fet, si aquesta empresa funciona i dona un bon servei al nostre medi ambient, és gràcies als seus treballadors --que cal reconèixer que són molt bons-- i molt a pesar dels seus dirigents.

I el PP d'Alcoi, autodenominant-se ecologista, ambientalista i no sé quantes coses més...!!! Un partit què en Alcoi la primera cosa que va fer  va ser buidar de contingut la Gerència de Medi Ambient (mosca collonera per a la seua política de rajola) com a  pas previ per a la seua eliminació --això sí, havent primer enxufat, i ben enxufat, al seu gerent, el tal Miguel Signes, com a pagament pels serveis prestats--.
Un partit que pretén destruir el cor verd d'Alcoi introduint un hotel per no se sap bé quins foscos motius.
Un partit que considera prioritari edificar un camp de golf amb la seua consegüent urbanització en la zona de protecció i amortiment dels dos parcs naturals que envolten Alcoi.
Un partit que pretén construir una àrea industrial en la zona de captació del principal aqüífer de la població...

En fi, la millor cosa que li podria passar al nostre entorn natural, seria que a partir del proper 22 de maig el Partit Popular se n'anara de vacances. I que no tornara!!!

dilluns, 11 d’abril del 2011

ENTREVISTA (pen)TOTAL (una ficció massa real)


-- Señor Rajoy, estaremos en linea en 5... 4... 3... 2... ...¡dentro!


-- Buenos días. Hoy tenemos en las ondas al jefe de la oposición para que nos cuente sus proyectos. Buenos días.

-- Muy buenos días.

-- Si le parece bien, empezaremos con las preguntas enviadas por los oyentes.

-- Muy bien. Dispare.

-- ¿Cómo es que estando imputado y en espera de juicio por corrupto, mantiene a Camps como cabeza de lista para la Comunidad Valenciana?

-- Mire usted. A Paco Camps le debo mucho. Él me apoyo cuando mi liderazgo estaba en entredicho, frente a Esperanza. Además es el colaborador que más financiación ha conseguido para el partido, la verdad es que no me he preguntado de qué forma, pero no lo puedo dejar en la estacada, porque si abre la boca, no solo me hunde a mí y al resto de la cúpula, sino que nos procesan a todos...

-- Vaya... parece muy sincero... Otra pregunta ¿qué le parecen las continuas intromisiones de Aznar en cuestiones que atañen a la política española?

-- ¿Qué cree que me puede parecer? Pues que por mantener a los votantes franquistas y de extrema derecha, y tener un poco domados a los contertulios psicóticos de algunas cadenas de radio y televisión, después me toca a mí hacer malabarismos para que nuestros votantes de centro-derecha nos sigan votando... ¡y son la mayoría de nuestros votantes!

-- Me está dejando perplejo... mmm ¿Corrobora la opinión de Mayor Oreja de que el Gobierno de ZP colabora activamente con ETA?

-- Mayor ya está muy mayor... jejeje me ha salido un chiste... Como le decía, Mayor está paranoico desde ya hace muchos años y, mire usted, es una carga con la que me comprometí cuando José Mari me hizo su sucesor...

-- ¡Vaya!... ¿Y cree de verdad en la colaboración de Rubalcaba, como mantienen miembros de su partido, con la cúpula de ETA en lo que ha venido a denominarse "Caso Faisán"?

-- Pero hombre, ¡no me venga con milongas! Simplemente es una estrategia de acoso y derribo al vicepresidente. Tenga en cuenta que si lo eligen como candidato por el PSOE, me volverá a tocar estar sentado en el banco de la oposición... ¿O usted es capaz de creerse la estupidez esa del Faisán? ¡Amos, hombre! ¡Son las chorradas típicas de Pedro J para derribar al PSOE y darnos a nosotros el poder!

-- ... y por último, ¿qué hará si no consigue ganar, de nuevo, en las próximas generales?

-- ¡Me encerraré en el Monasterio de Silos! Jejeje... es broma, hombre... Pués mire, si continúo presidiendo el PP --cosa que dudo-- pués seguiré como siempre, haciéndole la pelota a Pedro J y a Aznar, y si me envían a hacer puñetas --como me huelo-- intentaré hacer lo mismo que hace Jose Mari: vivir del cuento, de decir chorradas y de contar las batallitas del abuelo Cebolleta (según mi punto de vista, eso sí).

-- Muy bien. Pues hasta aquí nuestro espacio de entrevistas a nuestros líderes políticos. Muy buenos días.


-- Bueno, señor Rajoy, ya estamos fuera de antena...

-- Muy bien pues me voy para Génova. Oiga, por cierto, quería hacerle una pregunta.

-- Dígame.

-- Esa tisanita que me he tomado antes de la entrevista estaba deliciosa... ¿de qué era?

-- Bueno, nos la han proporcionado nuestros compañeros de Radio Caracol de Colombia. Dijeron que era una infusión que soltaba la lengua... ¡¡¡y  parece que se han quedado cortos!!!

dijous, 7 d’abril del 2011

Els més alts cims de la misèria

Va ser Julius Henry Marx --Groucho-- qui va dir allò de "partint del no-res vaig arribar als més alts cims de la misèria", però és al País Valencià on hem transformat el fet d'arribar als més alts cims de la misèria, en tot un art. Només en un País socialment malalt es poden donar les coses que ací es donen.

Només al País Valencià pot ocórrer que el President de la Generalitat --l'imputat Camps-- s'arrogue la no presentació del President del Govern espanyol a les següents eleccions. I es quede tan ample. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià es pot inaugurar un aeroport sense avions i sense permís per a realitzar vols. I que es queden tan amples. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot estar mig Govern Valencià i el partit que el recolza imputats per delictes de corrupció i que les enquestes els donen com a guanyadors per majoria absoluta en les següents eleccions. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot un President de Diputació aconsellar als discapacitats --amb sorna-- que utilitzen cordes per tal d'entrar a un edifici públic acabat d'inaugurar. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià es pot tenir a dos corruptes (presumptament?) al front de dos diputacions i que es presenten a la seua reelecció recolzats pel PP. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot passar que el seu Govern descapitalitze una caixa d'estalvis on tenen els seus diners la major part dels alacantins, mitjançant el finançament de projectes absurds i ruïnosos --com ara Terra Mítica, la Volvo Ocean Race, camps i camps de golf, urbanitzacions sense acabar...-- i culpe de la seua fallida al Govern estatal. I tan tranquils. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià? Bé, potser també a alguna república bananera centre o sudamericana de la segona meitat del darrer segle.

I els valencians callats i amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots. I és que, com deia Groucho, "és millor estar callat i semblar tonto, que parlar i aclarir els dubtes definitivament".

dilluns, 4 d’abril del 2011

No és el mateix?

Hi ha un adagi què diu que "N'hi ha qui ja naix vell". Mai m'havia parat seriosament a pensar en aquesta qüestió, però n'hi han fets que han aconseguit que la reconsidere seriosament. Efectivament, la vellea comporta habitualment una pèrdua evident de reflexes, una important disminució en la capacitat per aprendre i, malauradament, l'aparició de malalties degeneratives com ara l'alzheimer.

I tot açò ve al cas per el comunicat que ha aparegut darrerament en premsa i altres mitjans digitals, del senyor Fernando Pastor (ahh, Pastor, Pastor, sempre "l'entranyable" Pastor) titulat "No es lo mismo".

En aquest escrit, Pastor s'erigeix en l'adalil del pobre i indefens alcalde Sedano front a les hordes ecologistes d'extrema esquerra què només el volen fotre, a d'ell i només a d'ell. Allí glossa, com no podia ser d'una altra forma, les infàmies que perpetra la Carrasca davant de les actuacions --benintencionades sempre, és clar-- del govern municipal d'Alcoi. Infàmies que, com és d'esperar, només es produïxen front al PP, mai sobre actuacions de partits de l'àmbit de l'esquerra --si així podem definir les realitzades pel PSOE--.

I així, torna amb la matraca de que la Carrasca mai va dir res de l'edifici de la Font Roja, en temps de Pep Sanus, o del pont de l'autovia, però al pobre Sedano se li tiren al damunt perquè es passa la llei pel forro en el cas del pàrquing de la Rosaleda o perquè vol destruir la zona de major valor ecològic de la nostra comarca, construint, al seu bell mig, un "hotel mediambientalment escrupolós" (o "escrupolosament mediambiental"... tant se val, ningú sap què significa això).

I ahí és on entra allò del principi d'aquestes línies de les malalties degeneratives. Pastor sembla tenir enormes llacunes a la seua memòria i no recorda que els ecologistes es van oposar frontalment a les actuacions a la Font Roja --encara que el projecte anava avalat per la signatura de Ramon Folch, eminent ecòleg, el qual va ser ràpidament desestimat pel propi PP en arribar a l'alcaldia-- o que la major part de les al·legacions a l'autovia --i que van suposar la variació d'un projecte inicial que creuava pel mig del Barranc de la Batalla-- les va presentar la mateixa Carrasca, o que també es van oposar a la canalització del riu al seu pas pel casc urbà... De totes aquestes coses, el senyor Pastor no se'n recorda.

O prefereix no recordar-se'n.

I és que si ho recordara, es quedaria sense cap argument front aquells que, fins aquest moment, han estat els únics que s'han oposat frontalment a totes les barbaritats què han intentat fer els nostres governants, amb major o menor fortuna. Tant del PP com del PSOE. I hauria de recordar que, en temps de Pep Sanus, Carles Mansanet estava declarat persona non grata a l'ajuntament d'Alcoi. Però això tampoc ho vol recordar.

I jo em pregunte, un personatge com aquest Pastor, amb idees tan revolucionàries --per no anomenar-les d'una altra forma-- com allò dels passejos amb camell pel llit del riu, un personatge que cada vegada que argumenta alguna cosa dona la sensació que considera el seu auditori rematadament imbècil, és la millor opció del PP alcoià per a ser el seu portaveu a l'ajuntament? Tan faltats estan de elements amb una mica més de capacitat?

Si és així, apanyada va la candidatura del PP d'Alcoi. I apanyats anem els alcoians...