dilluns, 24 d’octubre del 2011

Economia... domèstica?

-- Cari, tinc una molt mala notícia que donar-te.

-- Ai, Berto, no m'asustes!

-- Mira cari, ja saps que l'empresa últimament no va massa bé. Així que Klaus m'ha cridat al despatx i m'ha dit que sobrava un auxiliar administratiu i que com que jo era el que tenia menys antiguitat...

-- ...que t'han tirat! Ai Berto, jo no he treballat en la vida. Què farem ara si tu no cobres?

-- Bé, alguna cosa cobraré del paro encara que quasi tot el meu sou el cobrava en negre... de totes formes, s'haurem de començar a prémer el cinturó...

-- No n'hi ha més remei... anem a veure... aquest any em sembla que no podràs eixir en l'esquadra de negres de l'alferes...

-- No, no... ni parlar-ne! Això és intocable! Què diran els nostres amics? Que som uns pobretons? No, agafarem els diners del compte dels xiquets de quan vagen a la universitat!

-- I el cotxe, no se'l podrem canviar...

-- D'això res! El cotxe, el xalet en la Plana, l'apartament en Piles i el viatge a la neu d'hivern no és poden tocar! Quedaríem com uns desgraciats davant d'amics i veïns! S'agarra del compte dels xiquets!

-- El sopar fora dels dissabtes...

-- Però és que no m'has entés encara? Hem de mantenir la nostra imatge de riquesa i prosperitat! S'agarra del compte dels xiquets o li demanem diners als teus pares!

-- Però els meus pares ja ens han deixat diners per a l'apartament i el xalet. Recorda que no ens ho podíem permetre, i no sé si ens podran deixar més diners... a més, si fem el que dius, els xiquets es quedaran sense diners per poder anar a la universitat... i què serà del seu futur?

-- Doncs que es posen a treballar en l'obra! O en Mercadona! Eu, Rita, si és que en tu no es pot parlar, no entens res! Bé deixam ara, que vaig a fer el meu currículo per tal de enviar-lo per ahí a veure si algú em contracta.
Vegem... nom, Alberto... cognom, Fabra...

Realitat o ficció? I és que tant a la Generalitat com a "l'Alcoiania" que patim, es couen faves a tothora...

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Jo acuse

Quan aquesta setmana s'ha dut a terme la ja tan comentada Conferència de Pau al País Basc i he pogut escoltar les lamentables i indecents manifestacions dels impresentables Jose Maria Aznar, Esperanza Aguirre i Esteban González Pons, només he pogut que indignar-me absolutament.

Indignar-me absolutament perquè resulta indignant, indecent, criminal, intentar torpedejar l'abandó de les armes d'un grup terrorista i criminal com l'ETA per simples qüestions electorals.  Perquè resulta propi d'individus miserables i arrossegats intentar no perdre vots a costa de la vida dels ciutadans, inclús dels seus militants... però aquest és un cas que es repeteix ja que el 2004 va intentar no perdre vots desprès d'un atemptat criminal, intentant enganyar a tots els espanyols, no siguera que el poble els acusara d'atraure el terrorisme islamista per la seua política bèl·lica a l'Iraq. I perquè no els interessa adonar-se d'aquella dita castellana que diu que a enemic que fuig, pont de plata.

I és que aquesta política infame és propi d'un ramat de personatges en el que els seus màxims dirigents opinen que l'única funció d'un partit polític és guanyar eleccions... jo pensava que la seua màxima funció era servir als ciutadans, però ells pensen que això només és accessori...

I resulta també indecent aquest pensament que embarga a aquests individus de que qualsevol assoliment social no és més que un privilegi del què es pot prescindir si n'hi ha que realitzar mesures d'ajust (bonic eufemisme quan volen parlar de retallades!). Sanitat pública, gratuïta i universal? Privilegi. Educació pública i gratuïta? Privilegi. Ajudes als dependents? Privilegis. Mesures d'integració als discapacitats? Privilegis. Ajudes als aturats? Privilegis...
Ara bé, ajudes a les entitats financeres? Necessàries. Ajudes a l'educació privada? Necessàries. Recolzament a la sanitat privada? Necessari. Ajudes a les associacions afins? Necessàries. Davallada d'impostos a les grans fortunes? Necessària. Fastos, propaganda i autobombo? Necessaris...

I és per això què jo acuse al Partit Popular.

L'acuse d'indecència política i moral, per intentar torpedejar qualsevol forma de dissolució de la banda ETA si no l'han propiciada ells mateix, per tal de traure un rèdit electoral.

L'acuse de despotisme per mantenir despeses absurdes, afavorir els més rics i retallar dels que menys tenen.

L'acuse d'enganyar els ciutadans al no dir quina és la política què realment pretenen dur a fi.

Els acuse de no ser un partit polític, sinó de ser un simple instrument dels lobbys econòmics d'aquest país, d'estar en política per enriquir-se, d'existir només per tal d'augmentar els beneficis dels seus amos.

Els acuse, en fi, de no estar capacitats ni per a dirigir una comunitat de veïns, de no ser dignes del govern estatal, de no ser dignes de la població que volen representar... de fer autèntic fàstic.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Qüestió de prioritats

Ja fa un temps que comencem a entendre i a apreciar la política què pretén implantar el PP de Rajoy en el moment en què guanye (no ho permeta Déu) les properes eleccions del 20-N. A les conegudes retallades en educació en el Madrid de L'Aguirre, la Galícia de Feijoo, la Castella-La Manxa de la Cospedal i la Navarra de Barcina, ara podem afegir també les escandaloses retallades en l'àmbit dels serveis públics que el PP valencià aplica en les nostres terres.

Exemples en tenim massa. Un dels més escandalosos pot ser la retallada que deixava sense beca de menjador a més de 20.000 xiquets. Encara que els seus pares estigueren en l'atur i no cobraren més enllà de la renda social dels 400 euros. Encara que no cobraren més de 1.400 euros per capita a l'any!!! Gràcies a Déu, el Conseller va fer marxa enrere desprès de l'enrenou mediàtic que es va formar i, lògicament, pensant en les properes eleccions... després, temps n'hi ha per tal de tornar a la retallada...

O el deute que es té amb els dependents... supose que esperen que es morin i deixen d'emprenyar i demanar diners!!!

Però n'hi han més d'exemples. La sanitat valenciana tampoc es salva de les retallades. A la ja clàssica retallada encoberta que es produeix al no substituir els professionals quan estan malalts o de vacances (problema que també es dona en educació) o la falta de pagament de la despesa farmacèutica per la qual en breu els creditors deixaran de subministrar medicaments, ara l'ínclit Conseller de Sanitat s'ha tret de la màniga que els valencians estem sans i forts com a roures i no es posem malalts... així que com que no anem a l'hospital, sobren llits que es poden tancar. I els més sans de tots, els alacantins. Supose que serà la dieta a base de res amb res que prenem gràcies a la meravellosa política laboral de la Generalitat. Tanmateix, de les llistes d'espera què ocuparien aquests llits no es menciona res.

I els hospitals tampoc es salven. De fet, els sis què n'hi havien projectats des del 2003 s'ajornen "sine die"... encara recorde la "multitudinària" presentació del projecte d'hospital d'Ontinyent de Camps i eixa coseta xicoteta que li llepava les sabates... Rus crec que li deien (tinc un amic que també tenia un goset que li deien Rus... mmmm no sé perquè m'ha vingut al cap).

Però si una cosa sí que n'hi ha que reconèixer-li al Conseller de Sanitat i al President Fabra és el seu gran sentit de l'humor. Perquè no em direu que això de entregar als pacients una factura fictícia amb la seua despesa farmacèutica no té gràcia!

Supose que a partir d'ara també ens enviaran per correu una altra factura amb el que ens costa cadascun dels corruptes que encara romanen a la Generalitat, o el que ens costa el capritxet de la Fórmula 1, l'absurda Volvo Ocean Race, el no-aeroport de Castelló,el cas Brugal, el cas Gürtel, "il padrino" Fabra...

Com podem observar, la solució per a la crisi per al Partit Popular de Rajoy, és una simple qüestió de prioritats... el que passa és que eixes prioritats no coincideixen amb les de qualsevol persona amb un mínim de decència.