dijous, 7 de juny del 2012

Responsabilitats

Ara que els governs autonòmics i central del PP pretenen demonitzar als funcionaris d'aquest País propagant injúries, tòpics i falsedats de tota mena, caldria recordar el perquè moltes vegades l'administració funciona mal i quina és la culpa que tenen els funcionaris en aquest mal funcionament.

Però en primer lloc, caldrà fer algunes puntualitzacions. Sí, és cert que n'hi han funcionaris que són uns golfos, uns pocavergonyes, uns menfots i uns incompetents, però també és cert que, en general, el percentatge és pràcticament igual que en la resta de treballs i està molt per davall d'alguns altres, com poden ser polítics, càrrecs de confiança, presidents de grans cadenes de supermercats, directius de futbol (dels que cobren per ser-ho), cunyats, tertulians cavernaris, presidents de tribunals i CGPJs...

També és cert que tenen un treball que és per tota la vida i que, a més a més, habitualment té una certa elasticitat horària. Però també és cert que per tal de aconseguir-lo han hagut de passar una fase de selecció duríssima. Però clar, eixos avantatges causen molta enveja en el comú dels mortals i és veu millor lo bo que tenen, que l'esforç i el temps que els ha costat aconseguir-ho (esforç i temps que podia haver invertit qualsevol de nosaltres per tal de traure una plaça, per cert).

I també és cert que des de fa ja massa anys, la inversió pública en l'administració de tots --sanitat, educació, justícia, ajudes socials, cooperació, medi ambient, dependents...-- pràcticament ha desaparegut en favor de les inversions en "grans esdeveniments" (òbviament és molt més senzill "distreure" milions d'euros en aquestes imbecil·litats --carreretes de vaixells i de cotxets, visites de papes i mames...-- que de sanitat o de justícia).

I potser per aquest darrer tema, els funcionaris --o al menys la major part-- han mantingut l'estabilitat de tot el sistema mitjançant el seu sobresforç, ja que de fer estrictament allò pel que se'ls paga o de complir estrictament les seues funcions, tot el sistema haguera col·lapsat ja fa temps. I ho han fet possiblement per un excés de responsabilitat. Ara bé, aquest excés de responsabilitat que els ha portat a mantenir viu el sistema, també l'ha fet malbé. Perquè quan una persona treballa per damunt de les seues possibilitats, quan s'excedeix en el seu horari; quan un metge es veu obligat a veure un pacient cada cinc minuts i, per responsabilitat, utilitza molt més temps, cosa que fa que el seu horari s'allargue més d'una hora diàriament; quan un secretari de tribunals es veu obligat, per responsabilitat, a duplicar els casos que porta; quan un mestre ha de donar més hores de classe perdent part del temps per preparar-les i, per responsabilitat, utilitza hores de son per fer-ho; quan a aquest mestre li incrementen els alumnes en l'aula a nivells dels '70; quan passen aquestes coses, l'eficàcia d'aquests treballadors i el seu rendiment disminueixen considerablement i, per tant, el servei que ens han de prestar a la resta de ciutadans es veu força perjudicat.
I és llavors quan penses que, possiblement, la veritable responsabilitat consistiria en deixar caure el sistema per tal que els ciutadans se n'adonem d'una vegada per totes de qui és l'autèntic responsable de tot el problema, i que actuem en conseqüència.

I, per cert, encara que, en part, també els envege, jo no soc funcionari.

6 comentaris:

  1. Paraules que valen el doble, precisament perquè no eres funcionari. No puc estar més d'acord.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que una mica de enveja sí que els tinc, sí, encara que desprès penses en les congelacions, retallades, increments de ràtios... vaja, que són els primers en pagar qualsevol cagada generada per qualsevol maldecap... però eixa relativa seguretat, al menys fins hui, és molt golosa. Salut.

      Elimina
  2. És el de sempre: tries estabilitat, però renúncies a qualsevol "alegria" salarial, "extres" en negre, etc. En època de prosperitat som els "pringaos", i en època de crisi som uns privilegiats.
    Si férem un gràfic, els ingressos d'un assalariat o autònom tindrien pics i baixades, mentre que el nostre seria gairebé una línia recta. Del que no és conscient la gent és que un funcionari fa, precisament, una funció pública, i anar contra ells acaba repercutint a tothom.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó, Viper, el treball i les responsabilitats pròpies dels funcionaris, són absolutament imprescindibles per allò del que tot s'omplim tant la boca: L'ESTAT DEL BENESTAR. Sense ells, no podria existir. Simplement.
      Salut!

      Elimina
  3. L'enveja també ens caracteritza, no? Doncs això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Cinderella, però no considere que l'enveja haja de ser necessàriament negativa. Una enveja que fa anar més enllà del lloc en el que estàs, que fa que t'esforces encara més, que et fa entendre els envejats, crec que és constructiva. Aquella que porta a l'odi --desgraciadament la mes habitual i aquella a la que els manipuladors recorren-- només porta al malbaratament moral.
      Salut!

      Elimina