dimecres, 25 de maig del 2011

Matemàgiques electorals

Abans de res, voldria felicitar al poble d'Alcoi per haver demostrat, aquest diumenge electoral, molt més seny dels que alguns li suposaven. Desgraciadament no puc dir el mateix de la resta del País Valencià --obviant honroses excepcions-- on el recolzament al partit que ha provocat la major crisi econòmica en la història del País, el partit que ens ha fet coneguts al llarg de tot el món pels seus xanxullos i les seues múltiples corrupteles, el partit que ens ha fet eixir en totes les revistes occidentals d'humor per inaugurar aeroports sense avions o per insultar als discapacitats --com fa Rus--, ha estat majoritari. De totes formes, eixe recolzament ha disminuït molt, malgrat que la curiosa llei electoral que tenim els atorgue un escó més. Analitzem amb perspicàcia.

Observarem principalment l'evolució electoral dels dos partits majoritaris, PP i PSOE, ja que tant Compromís com EUPV, --els altres partits que han aconseguit representació parlamentària-- són més difícils d'analitzar ja que el 2007 es van presentar col·ligats.

El PSOE ha tingut un descens d'uns 150.000 vots, el que li ha representat una pèrdua de 5 escons. Podem deduir, aleshores, que aproximadament cada 30.000 vots li han representat la pèrdua d'un escó. Si observem els vots de Compromís (una mica més de 175.000 i 6 escons) i d'EUPV (145.000 vots aproximadament i 5 escons), podríem arribar també a aquesta conclusió. Pam amunt, pam avall.

Però ara ve lo bo. El PP ha tingut una pèrdua de 70.000 vots aproximadament, un 4% percentual, passant del 52% al 48% del recolzament popular i perdent també, per tant, la majoria del vot emés. Però --oh, màgia d'Hont!-- el PP augmenta en un escó la seua representació parlamentària i la seua majoria absoluta en les Corts. La lògica ens espentaria a pensar, aleshores, que una pèrdua de 70.000 votants implica un augment(???) d'un escó. Matemàtica recreativa? No, autèntiques matemàgiques electorals.

I, què conclusió podem extreure de tot açò? Que les matemàtiques fallen? Que en la Junta Electoral no saben sumar? O que a aquesta llei electoral --a mes d'allò del percentatge necessari per tal d'obtenir representació-- li cal una important revisió?

Vosaltres mateixos.

dissabte, 21 de maig del 2011

Reflexió

Si la jornada de reflexió servira per a que realment el poble valencià reflexione, pense, abans d'emetre el seu vot, el futur polític de Camps i tots els seus adlàters al País, seria molt, però que molt negre...

Serem capaços de pensar, de reflexionar, de utilitzar eixa facultat que ens diferencia dels escarabats cornuts o continuarem sent eixos valencianets que se'n foten de tot --pensant que això els fa diferents, i per això són millors-- encara que són la rialla de tot el món?

Els vostres fills estan a les places de les ciutats concentrats... us donen la lliçó que mai heu estat capaços d'ensenyar-los!!!

Aprofiteu-la, penseu, reflexioneu... VOTEU!!!

dimecres, 18 de maig del 2011

Popurri electoral

Sí, és cert. Havia decidit no parlar de política durant aquests dies de campanya electoral, per no sobresaturar-vos d'aquesta temàtica, però davant la insistència d'alguns de prendre'ns per encara més imbècils del que semblem la resta de l'any, he tingut que rectificar la meua decisió.


Succés i Fet

Encara n'hi ha gent que confon els termes successos i fets. Possiblement no van vore Barri Sèsam durant la seua infantesa encara que això no els disculpa.

La qüestió és que sentint la propaganda del Partit Popular d'Alcoi en la seua campanya per a les municipals, qualsevol persona pot adonar-se que dins dels mèrits que s'atribueixen confonen clarament els successos que han ocorregut durant el temps que han governat amb allò que ells han fet. Per exemple, un succés pot ser la construcció del CADA però ells no l'han fet; més bé al contrari, van posar tots els problemes que van poder per tal que els Campsistes no pogueren atribuir-se el mèrit. O l'autovia construïda pel Ministeri i que van intentar paralitzar per tal de guanyar algun rèdit electoral.

El problema és que dins de poc també s'atribuiran el mèrit del naixement de la meua filla xicoteta intentant guanyar-se el meu vot, però per la mateixa regla de tres, s'atribuiran també la seua concepció... i això ja no m'agrada tant.


La jungla... 5?

Escoltar la cunya radiofònica del PP alcoià (en castellà, és clar), amb totes eixes bovades que diu --ideades, supose, que per Peralta o Pastor... no imagine cap altre amb eixe nivell intel·lectual-- i amb la veu de Bruce Willis, em fa venir al cap la imatge de que aquesta ciutat s'ha transformat en una autèntica jungla des que governa el Partit Popular. Només espere que a partir del dia 22 aquesta veu els diga als seus patrons allò de "En ocasiones veo muertos".


Bildu

El PP ha intentat esmenar-li la plana al Tribunal Constitucional --sí, eixe tribunal que van considerar tan equànime, imparcial i just quan va retallar l'estatut català--, al que sembla que consideren partidista, injust i inclús immoral, i demanar la il·legalització de Bildu perquè un etarra que havia complit condemna, a la seua eixida de presó exhibia un cartell de recolzament a la dita coalició. Des d'ací, em permet recomanar-los als pròxims etarres que isquen de presó, que porten cartells de recolzament al Partit Popular i els seus innumerables imputats per corrupció... supose que per coherència demanaran la seua pròpia autodissolució.


L'avi de Zapatero

Sembla que Camps pensa que l'avi de Zapatero no li va donar prou afecte quan era xicotet. Bé, jo pense que el pare de Camps el que no li va donar són les dues bufetades que li calien la primera vegada que el va veure clavant mà al moneder de sa mare. Possiblement la seua situació judicial i la nostra situació econòmica no serien les mateixes.


Espanyols

Quan a Rajoy li pregunten pel finançament il·legal del Partit Popular, respon amb un "Que yo sepa, no", com dient "Y si se descubre, yo no sé nada". A mi em sembla una autèntica covardia que no es mulle ni es responsabilitze, però per a l'ínclit Paquito Camps, Rajoy és un espanyol de veritat, en contraposició amb tots aquells que no combreguen amb les seues paranoies i les seues corrupteles... i desprès no voldran que augmenten els sentiments nacionalistes (perifèrics) i que molta gent estiga deixant de sentir-se espanyola!!!


Photoshop

I, per cert, s'heu fixat en els cartells de Camps? Eixa mirada perduda i inexpressiva, eixa pell de plàstic, eixes arrugues d'expressió inexistents...

És evident que intentar retocar amb el Photoshop tot allò que expressa un rostre, tot allò que en ell es pot llegir, per tal de que no es veja en un cartell --és molt fàcil descobrir la culpabilitat i la mentira mirant els ulls-- porta a això, a que semble que li han fet la foto al ninot indultat d'aquest any...


dimarts, 10 de maig del 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.


dimecres, 4 de maig del 2011

Simetries

Aquest darrer cap de setmana s'han produït, en tan sols 24 hores, dos fets, dues morts que més que consternació, m'han portat certes reflexions al cap.

Segons els cànons de la correcció política, hauria de lloar la figura del finat Agustí García-Gasco i aplaudir la desaparició d'un personatge com Bin Laden. Tanmateix, sembla que les normes de la dita correcció, més que obligar el meu esperit, més bé li repugnen. De fet, per molt que m'esforce, per molt que ho mire des de totes les perspectives, no m'ix de l'ànima cap paraula amable o d'agraïment per un personatge que sempre m'ha semblat nefast --em referisc a García-Gasco, no a Bin Laden-- i tampoc em puc alegrar de l'assassinat d'una persona, per molt refill de puta que siga --ara sí parle de Bin Laden--.

És molt difícil parlar bé d'un personatge fanàtic i mediocre  i no veure les moltes semblances que compartia amb l'altre personatge, mediocre i fanàtic. De fet, em semblen personatges absolutament intercanviables.

García-Gasco va ser un bisbe ultraradical considerat en cercles de la pròpia església catòlica com de mentalitat nacionalcatolicista i amb una més que discutible interpretació dels texts sagrats. Les paraules del propi Jesús de "donar-li al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu" no li van impedir ficar-se contínuament en l'àmbit de la política autonòmica i estatal.

Coneguda era, de fet, la seua relació amb Eduardo Zaplana i amb Paco Camps i el front comú que van constituir ell, Cañizares i Rouco amb l'ala més conservadora del PP estatal --o siga, la que el dirigeix des de fa anys-- per tal d'oposar-se a qualsevol política que fera olor a esquerra, a progrés i/o que poguera representar una minora de les subvencions que rep l'església catòlica per part de l'Estat o que posara en perill la possibilitat de continuar amb les tasques de proselitisme que han fet famosa la relació església-estat-educació. D'eixos temps és la seua involucració en la visita del Papa a València, per la què va ser nomenat Cardenal (i que continua sent investigada en el sumari del cas Gürtel) i la seua bel·ligerància --què fins i tot va traure als carrers als bisbes en manifestacions???-- front al matrimoni homosexual, l'avortament, el  divorci express o l'assignatura d'Educació per la Ciutadania.

En quant a la tant cacarejada caritat cristiana... bé, se li hauria  pogut preguntar per ella al desaparegut bisbe Sanus, al què li va fer una mena de "mobing eclesiàstic" per tal de fer-lo desaparéixer de l'esfera pública, fins que ho va aconseguir. O hauríem de llegir el full parroquial de l'arquebisbat en el què justificava la violència masclista i el maltractament a les dones...

Com veiem, una mentalitat pròpia del segle XV --o fins i tot d'abans-- com per altra banda també podem dir de l'altre personatge, Bin Laden. De fet, l'única diferència que trobe entre els dos personatges és el seu naixement. El que vull dir és que si García-Gasco haguera nascut en un  país àrab i haguera tingut la possibilitat de encapçalar fanàticament un grup armat i violent, ara viuria en alguna cova de les muntanyes de Tora Bora.

Per una altra banda, si Bin Laden haguera nascut a Toledo, donat que els costums occidentals impedixen la creació de grups de tarats fanàtics, violents i armats, que es dediquen a imposar les seues creences religioses i polítiques per la força de les armes i mitjançant la guerra santa, no haguera tingut més remei que ingressar en la Conferència Episcopal i/o formar part de la cúpula del Partit Popular, tal com va fer García-Gasco.

Com podem veure, dos personatges simètrics tan sols separats pel lloc de naixement. I un problema per al pobre Mefistòfil, al què en menys de 24 hores li han arribat a casa dues perles com per a tirar-se del pels!



Postdata.- resulta molt interessant que el Partit Popular i els seus mitjans afins, adalils de l'Estat de Dret i que tant van batallar en contra del GAL --cosa més que lloable sense cap tipus de dubte-- ara aplaudisquen fins que els sagnen les mans davant d'una operació d'execució extrajudicial d'una persona, per molt terrorista que siga. Però és que l'amo és l'amo i ja vam veure que el seu líder espiritual Aznar era a George W. Bush --supose que només de forma figurada!-- el què Monica Lewinsky a Bill Clinton...