dijous, 26 d’abril del 2012

Exportacions

Exportar consisteix, bàsicament, en enviar o vendre a l'estranger els excedents de producció que sobren al teu País. Com que al meu País el que sembla que sobren són borinots, ximples, nanos mentals, votants del PP i simis de mig pèl, pel que diuen les notícies sembla que anem a exportar-los, cosa que s'agraeix i molt. Si tenim èxit, possiblement isca'm de la crisi més aviat que no pensem, ja que material per aquest tipus d'exportació en tenim, i massa.

L'única llàstima és que aquest tipus d'exportacions no vagen directament a algun lloc com puga ser, per exemple, Kabul...

dijous, 19 d’abril del 2012

Neocolpistes

En democràcia, la legitimació política ve donada pel vot dels ciutadans.
Aquesta premissa de l'estat de dret, que sembla incontestable, és també bypassable.
Habitualment per la seua dreta.

El fet és que una gran quantitat de dictadures dels darrers 100 anys, s'han aprofitat del sistema democràtic per tal d'arribar al poder i després l'han anat desmuntant per tal de perpetuar-se en ell. Al principi de forma un tant barroera, però poc a poc, els seus mètodes han anat refinant-se.

Al segle XXI els neocolpistes arriben al poder desprès de diversos intents presentant-se a les eleccions democràtiques. Finalment i per tal de guanyar-les, intenten aprofitar-se de la conjuntura que es dona en el moment per tal d'elaborar un programa electoral que siga exactament el què volen sentir els ciutadans. Una vegada han arribat al poder, obliden d'immediat el què havien expressat al seu programa per fer habitualment tot el contrari i així començar amb la demolició de l'estat de dret i de l'inicial estat del benestar que puga tenir el País.
Habitualment açò causa una lògica repulsa ciutadana que pot arribar a provocar una certa inestabilitat social. És el què es busca. Així, i per tal de "mantenir l'ordre i l'estabilitat social", els neocolpistes promulguen lleis per tal de retallar els drets i les llibertats democràtiques constitucionalment establides. Tot açò recolzat pels mitjans de comunicació què controlen massivament. Uns mitjans que insistentment repeteixen que aquest govern és legitim ja que ha estat votat per la majoria dels ciutadans.
MENTIDA!!!
La legitimació la dona l'aplicació del seu programa, eixe programa que van votar els ciutadans. La seua no aplicació de forma sistemàtica retira tota eixa legitimitat democràtica i per tant eixe govern pot ser legítimament destituït pel poble que l'ha votat.
Pel mitjà que siga necessari.
I qualsevol llei elaborada per aquests neocolpistes amb la intenció d'evitar la legítima potestat dels ciutadans de protestar i destituir el govern que els ha mentit és d'inici il·legítima. Qualsevol llei elaborada per tal de transformar els ciutadans en súbdits i vassalls no té cap legitimitat i per tant cal no complir-la.
El govern, en un estat democràtic de dret, està al servei del ciutadà, no el ciutadà al servei del govern. Ells són els nostres empleats, no nosaltres els seus vassalls.

Aquests governs neocolpistes ni són tan llunyans ni aquest article és un mer exercici literari. De fet, si voleu veure un exemple, simplement mireu pel balcó...

dijous, 5 d’abril del 2012

Sanus el liberal.

Repugnància. Fàstic i repugnància. I indignació. A parts iguals. I és que feia ja temps, afortunadament, que no sentia tot açò al llegir la premsa local. Pensava que havien adquirit la suficient dignitat com per no dir segons quines coses. Però m'havia equivocat. Un gos no pot deixar de lladrar (encara que en Japó els operen la faringe per tal que no molesten).

I vet ací que apareix el senyor Rafa Sanus per parlar de l'economia local i de en què coses no s'han de gastar els diners públics. El gran mag de les finances alcoianes. "Clar que sí". I ens mostra el seu gran amor pels serveis públics. Resulta curiós que un que ha estat servidor públic amb responsabilitats de govern com Sanus, mostre eixe despreci cap els serveis públics i socials. Despreci que només es pot explicar donat el seu conegut talant ultraliberal i conservador. Peró pitjor encara és que continue prenent-nos per imbècils indicant que els serveis públics són deficitaris.

Es pensa que no sabem que un servei públic, per definició, ha de ser deficitari i que per això, per la seua naturalesa i la seua necessitat, cal que el proporcione l'administració pública? Es pensa que els serveis públics són negocis? Potser això és el que voldria: fer d'un servei necessari un negoci, un pastís a dividir entre els amics; educació, sanitat, serveis socials,... en mans dels amics. I qui tinga diners, que enriquisca els meus col·legues. I qui no...

Però el pitjor de tot no són les idees d'aquest individu, que per dretà i hipòcrita tots ja el coneixem, ni que en algun moment puga portar-les a la pràctica, que també, sinó que ho diu el personatge que ha portat a l'Ajuntament d'Alcoi a la pitjor situació econòmica de la seua història. Un individu que ha deixat un ajuntament --al què va aplegar tenint un cert dèficit però també un enorme patrimoni municipal-- convertit en un solar. Amb el major deute de la seua història (se li devien diners fins al quiosquer de la premsa). I absolutament descapitalitzat: el patrimoni municipal reduït a pràcticament zero.
I què s'ha fet d'aquest diners? Gastar-ho en trellat, com diria Rafa Sanus: viatjar al Japó a promocionar la Festa, o a Nova York, pagar tot el que la Generalitat de Camps estava obligada a pagar i no pagava, judicis, indemnitzacions i advocats per defensar les il·legalitats comeses pel PP a l'ajuntament, autobombo i propaganda, festes i dinarots... coses de trellat. Despeses justificades. I eixos altres diners, que desapareixien per la misteriosa androna que instal·len tots els governs del PP en les institucions públiques, quan arriben al poder...

I, a banda de tot, ho diu un individu que va intentar utilitzar la seua posició a l'ajuntament per tal d'afavorir la seua família amb una maniobra truculenta.

Però és que Rafa no coneix eixa frase de Groucho que diu "és millor restar callat i semblar idiota que obrir la boca i eliminar qualsevol dubte".