dimarts, 24 de gener del 2012

De vegades cal una abraçada

Imatge de la xarxa
Als lluitadors, a aquells que ofereixen les seues energies i el seu temps per tal de compensar la multitud que resta callada. A aquells amb unes fermes conviccions socials i una ètica que no es deixa acovardir per una societat que només vol que prime el pragmatisme (gran victòria de la dreta econòmica i ideològica!). En fi, a aquells agosarats que encara pensen que amb el seu esforç, els seus ideals i la seua paraula es pot canviar una societat que sembla lobotomitzada, a tots aquells també els arriba un moment en que comencen a fer-se preguntes i a flaquejar.
Els cal, de vegades --i ja que recolzament de la societat en tenen poc--, el reconeixement i l'ànim que dona saber que el què fan té un sentit i dona algun fruit.

Fa uns pocs dies em van recomanar que veguera el documental que va emetre TV3 titulat "Una llengua que camina". Com que al meu País el Partit Popular m'ha censurat el gaudi d'aquesta cadena de televisió en benefici d'abominacions com PopularTV, Canal9, Teletienda i altres bunyols, vaig buscar el mencionat documental al YouTube, com podeu comprovar més baix.
 

Aquest documental, com podeu comprovar, és un autèntic colp d'aire fresc per totes aquelles persones que estimen la seua llengua, la seua terra, les seues gents. És una espenta d'ànim a tots i totes els que lluiten dia a dia en contra de la uniformització castellana que s'intenta imposar des de fora del País i que recolzen gran part dels partits estatalistes. És, en definitiva, un reconeixement a tota la gent que durant els darrers 25 anys han lluitat per tal de defensar la nostra llengua mitjançant el seu manteniment i creixement dins del sistema educatiu. I ho estan aconseguint. Felicitats a tots i gaudiu de les imatges.


PD.- Hui, dimarts 24 de febrer de 2012, fa 35 anys que es va produir la matança d'Atocha en la que un grup de pistolers ultradretans assassinaren cinc sindicalistes i en feriren greument quatre més.
Hui, dimarts 24 de febrer de 2012, han començat les exhumacions dels cadàvers de les "17 roses de Guillena", 17 dones --algunes fins i tot embarassades-- assassinades per la ultradreta franquista pel simple fet de ser familiars de milicians republicans.
Hui, dimarts 24 de febrer de 2012, ha començat el judici a un jutge per haver intentat investigar els crims franquistes, denunciat per un grup ultradretà. I és que la Transició encara no ha acabat. Només ho farà en el moment en que tragam tota la brossa de les nostres cases i la llancem, definitivament, al contenidor.

divendres, 20 de gener del 2012

Jo no he segut!!!

Bé, han passat dos mesos des de la celebració de les eleccions generals, des del triomf del PP, i tot va com sabíem que havia d'anar:
  • Muntada de l'impost de la renda.
  • Congelació del salari mínim.
  • Escoles sense calefacció.
  • Instituts sense llum.
  • Menjadors escolars tancant per impagament del govern del PP.
  • Hospitals sense metges.
  • Malalts sense proves mèdiques.
  • Metges i sanitaris, professors i mestres, sense substituir quan estan malalts: i els nostres fills i els nostres malalts sense l'atenció que el govern del PP està obligat a donar.
  • Els depenents morint sense cobrar el que la llei els dóna i el PP els furta.
  • Les farmàcies tancant pels impagaments del govern del PP.
  • Llibreries sense cobrar el "bono-llibre" que els deu el govern del PP.
  • L'atur augmentant.
  • El deute augmentant.
  • La qualificació creditícia valenciana i espanyola, disminuint.
  • ...

Però
  • Els bancs, creadors de la crisi, beneficiant-se d'ella.
  • Les grans fortunes, moltes forjades mitjançant l'especulació i l'unflament de la bambolla immobiliària, sense participar en la solució del problema. I Fabra sense aplicar l'impost del Patrimoni a les grans fortunes (i això que Roig, propietari de Mercadona i una de les majors fortunes del País, li ho havia demanat).
  • Ecclestone rient i cobrant mentre els valencians callen i ploren.
  • L'església cobrant de l'estat i sense tributar un euro.
  • La monarquia esguitada per casos de corrupció i amb comptes, com a poc, no massa clars.
  • ...

I això només es el principi ja que quan passen les eleccions andaluses per fi podran fer tot el que pretenen fer sense el fre que representa intentar guanyar unes eleccions mitjançant la mentira i l'ocultació.

Mentira i ocultació absurdes ja que ara sembla que tot el món sabia el que anaven a fer. I de fet com ho sabien, no els han votat... o això és el que la majoria de la gent diu en aquests difícils moments. És curiós veure com ara mateix, si preguntes, ningú ha votat al PP. I tots estan en contra de la política econòmica del PP. Però van guanyar. Amb majoria absoluta i en quasi totes les institucions democràtiques.

I és molt lògic que molts dels votants del PP --els que no estan lobotomitzats, abduïts o simplement formen part de la trama pepera-- reneguen ara del seu vot i diguen que ells no han segut, perquè resulta que desprès que algunes persones estiguérem mesos dient a tot lo món què és el que ens esperava de guanyar el PP, i després de votar-los i comprovar que no tan sols no s'havia exagerat en el pronòstic, sinó que s'havíem quedat curts, aquests votants s'han quedat amb cara de "gilipolles". Com els treballadors que per tal de castigar l'esquerra han votat al PP o no han anat a votar --com diu un amic, és com si per castigar el qui m'ha furtat el cotxe, em pegue martellades als ous--. I potser és el que són. O com se senten.

I només han passat dos mesos...

Ara ens toca plorar. O potser no?