Fer de l'excepció, regla

Sembla que a aquest món en què vivim li hem pegat la volta, com a un calcetí desemparellat. Quan jo era menut i anava a l'escola, em van ensenyar moltes coses i entre elles que tota regla que aprenia, podia tenir excepcions. Però que eixes excepcions no invalidaven la regla, sinó que la confirmaven i li donaven amplitud.

Desgraciadament, durant els darrers desset anys i de forma molt subtil, en aquest País s'han anant transformant les excepcions en regles. A poc a poc i suaument, hem començat a veure com el que tenia que ser excepcional i temporal es transformava en normal i definitiu, i fins i tot necessari i imperatiu.

Així, els concerts escolars, que tenien que fer-se només en el cas en què l'Administració no poguera donar el servei en un determinat lloc, per carència d'una institució pública, i que tenia que durar només el temps necessari per a que la conselleria esmenara eixa carència, s'ha transformat en "lo normal", de forma que el capital invertit en eixos concerts ja està al nivell del què es gasta en l'Educació Pública. L'excepció transformada en regla.

O, què dir dels famosos barracons escolars? Qui no ha tingut cap familiar o amic que no haja fet gran part del seu recorregut escolar en aquests contenidors de xiquets? L'excepció transformada en regla.

O en sanitat*. Concertar centres privats en un Pla de Xoc, com el seu nom indica --de xoc-- és per tal de superar una situació puntual  d'excés de demanda, no per tal de convertir-ho en "lo normal". De fet, si eixe capital invertit en els centres privats i mútues, s'haguera invertit en la Sanitat Pública, tendríem el sistema de salut més capdavanter de l'estat espanyol. I possiblement d'Europa. Ara bé, els amiguets de la privada no s'hagueren forrat com ho estan fent, i això el PP no ho anava a consentir... L'excepció transformada en regla.

I és que, des que en 1995 Zaplana va aconseguir la presidència de la Generalitat, al País Valencià hem anat acceptant, contra el més mínim sentit comú, que feren de les excepcions, regles.

*Per assabentar-vos millor del que passa a la Sanitat Pública valenciana, us recomane el següent documental. És llarg però s'ho val:

 Apunt 1.- Sembla que tant al Molt Honorable com al Rajoy, Carlos Fabra els continua semblant un ciutadà i un polític exemplar, digne de qualsevol menció. Em temo molt que continuant en eixa línia, demanaran en breu la beatificació d'Al Capone i la canonització del doctor Mengele.

Apunt 2.- Aquest apunt va dedicat al PSOE (antic PSPV... ja fa anys que de PV res de res). Ximo, Ximo, Ximo... la setmana passada, quan vaig veure una notícia sobre uns cursos de prostitució que es donaven a València, em va venir immediatament al cap cert personatge multicolor de la faràndula política valenciana. En aquells moments no podia imaginar-me que seria una premonició, però hui, al assabentar-me que Consuelo Ciscar, la Bonnie de la política valenciana, havia estat triada per al Consell Valencià de Cultura (CVC), gràcies al recolzament del PSOE i per davant de Joan Francesc Mira, no he pogut per menys que relacionar els dos fets. Prostitució i recolzament. I amb els dos, la imatge del mateix personatge...