En els temps del Tio Canya

Quan l'any 1976 Al Tall va crear la cançó del Tio Canya, van ser una mica massa optimistes en l'evolució que esperaven de la nostra llengua al llarg del temps:

"Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya."

Lamentablement, els fets els han llevat la raó. Aquest cap de setmana hem pogut saber que una dona va patir una demora en l'atenció sanitària que precisava, ja que l'home que la va sol·licitar, de 80 anys, va parlar en valencià, la seua llengua materna. No sabem si aquest home era el propi Tio Canya, ja que se li podrien aplicar els versos de la cançó:

"Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar."

Aquest home va denunciar, davant del Síndic de Greuges, la situació que havia patit, tot i reconeixent la seua obligació a conèixer el castellà. I això em fa preguntar-me, sempre ha d'humiliar-se el mateix? No existeix, també, el dret a expressar-se a Alcoi (zona valencianoparlant) en la seua llengua materna?

D'haver-se donat la circumstància al revés, si li hagueren demorat l'atenció per parlar en castellà, què haguera passat amb el funcionari del 112 i amb el zelador del centre de salut "La Fàbrica"? Ben cert sé que estarien al carrer i la caverna mediàtica i política del PP estarien tirant-se les mans al cap per la greu ofensa feta a la llengua estatal per aquests maleïts nacionalistes i separatistes.

Però no és aquest el cas... a aquests energúmens de la dreta nacionalcentralista els sembla que el valencià no és més que un dialecte folklòric, què és bo mantenir per tal d'escriure "rípios" en els cartellets de les falles  i en els llibrets de les filaes, i per a cridar el gos. Res més.

Malauradament aquests no són fets aïllats ja que passen contínuament. Hem d'esperar que un home de 80 anys realitze una denúncia per indignar-nos del que succeeix al nostre voltant, quan és una cosa que la coneixem perfectament. I si no fem res per posar-li remei, sembla que per molts anys viurem aquells temps del Tio Canya.