Ni ofici ni benefici

El darrer cap de setmana, al diari Ciudad de Alcoy, l'exconseller i exalcalde d'Alcoi Miguel Peralta, parlava dels oficis d'algunes de les persones de les llistes electorals tant del BLOC com del PSOE. Resulta curiós que ho considere un problema i un handicap "un lloc on anar si en política no els va bé". Potser siga perquè el seu objectiu sempre ha estat viure de la política o perquè considere que a la política tan sols s'haurien de poder dedicar les persones què no tenen necessitat de treballar en altra cosa (rendistes, fills d'empresaris -però no els llests, què també s'han de dedicar a l'empresa, sinó tan sols els borinots que no serveixen per  res més-, aristòcrates...).

Si és per lo segon, caldria dir-li al senyor Peralta que el concepte que té de la democràcia resulta prou patètic i una mica antiquat... els temps de la primera república fa molt que van passar i ja fa anys que hem entrat al segle XXI.

Peró si és per lo primer, la qüestió empitjora prou. Els polítics sense ofici ni benefici, s'aferren a la butaca de la forma que poden, ja que si la perden no els queda res. A més a més, sembla que la millor manera de guanyar diners amb la política la coneixem tots... i si no tots, al menys sí els del seu partit, aquesta gent tan ben vestida i que coneix amb profunditat als senyors Gürtel i Brugal...

Per altra banda, i seguint amb el seu article, aquest personatge és el viu exemple del pensament maniqueista que domina el seu partit -"o conmigo o contra mí"-. O és ell tan simple de pensar que estar a favor de l'ensenyament públic és estar en contra del privat, o pensa que la població d'aquestes terres és tan borinota com per a pensar-ho.

Miguel, vas ser un conseller de justícia lamentable, un conseller d'indústria per a oblidar... no ens obligues a recordar-ho.