Urgències

M'ha semblat aquesta setmana que en comptes del Congrés dels Diputats en un dia d'agost, estava al barri de Sant Antoni d'Oriola en un dia de gener. I és que més que un debat sobre les bonances i la conveniència de reformar el text constitucional per a posar límit a les despeses públiques proposat pels autodenominats "grans partits nacionals", més bé semblava el concurs de xarlatans que al mencionat barri es convoca durant les festes del seu patró. I és que un text que segons aquests partits era poc més que sagrat, institucionalitzat i intocable de no ser mitjançant l'absolut consens de tots els espanyols i els partits que els representen, ha estat modificat ràpidament per mor dels misteriosos "mercats" i del seu poc escrupolós afany per acumular riqueses a costa dels sofrits ciutadans.

Però la forma en que se'ns ha venut aquesta reforma als ciutadans ha estat de lo més peculiar, donada la seua similitud a la que fan els participants del concurs d'Oriola, professionals de la venda de productes massa comuns o bàsicament inútils.

"Y no lo vendo por 1000, ni por 900, ni por 800..."

A tots ens ha passat que quan hem anat de compres i hem estat indecisos a l'hora de comprar algun producte, el venedor ens ha pressionat dient-nos que ens teníem que decidir ràpidament perquè n'hi havia més gent interessada... o que en havíem de decidir perquè en el futur el producte en qüestió seria imprescindible per llei... o arguments semblants.

Al Congrés dels Diputats, tant el PSOE com el PP han fet exactament igual: "és urgent --encara que d'aplicació al 2020--..." "el futur d'uns mercats insaciables ens obliga..." ...exactament igual.

"...ni por 500, ni por 400, ni por 300..."

Però el cas és que no ens han venut una peladora d'alls a energia solar, no. La despesa pública, aquella que es pretén tenir completament controlada, és principalment una despesa social per la qual es paguen pensions, sanitat, educació, prestacions per atur, crèdits de l'ICO als nous emprenedors, es proporcionen serveis públics i es paga el personal que els proporciona, es construïxen i mantenen obres d'interés públic... també la despesa militar i d'altres semblants, és clar, però a aquestes despeses no pense que se'ls pose massa control.

"...ni por 100, ni por 90, ni por 80..."

Tanmateix l'aplicació de taxes als moviments financers que provoquen tota aquesta desfeta dels "mercats" o la recuperació dels impostos a les grans fortunes, sembla que ni es planteja.

"...ni por 50, ni por 40, ni por 30..."

I per a acabar-ho d'arrodonir, sense consultar-ho al poble sobirà (ja que el consens entre partits ha estat impossible) mitjançant un referèndum per la ja més que peregrina excusa de la urgència de la mesura.

"...ni por 10, ni por 9, ni por 8..."

Urgències i intimidació al ciutadà pel que amenacen que serà un negre futur... les armes dels que ni tan siquiera són capaços de guanyar el Concurs de Xarlatans d'Oriola.

Hauríem de preparar, com feien a l'antic far-west en casos semblants, el quitrà i les plomes de cara a les eleccions del proper vint de novembre.