dimecres, 10 d’agost del 2011

Nits de Penàguila

Teniu raó, n'hi han temes. I temes molt interessants. Quasi tots econòmics o relacionats amb l'avançament electoral, la "nova" política del nou Molt Honorable... però la mandra pròpia de les vacances m'ha mantingut allunyat del teclat. No obstant això, uns amics de Penàguila --diguem-los P i V ja que són molt discrets i, tot siga dit, prefereixen que no se sàpien els seus noms-- m'han enviat un text sobre Penàguila, població d'uns 300 habitants a l'hivern i quasi el triple a l'estiu, al peu de la serra Aitana, que m'ha semblat divertit així que em permet transcriure'l íntegre --només m'he permés la llicència de traduir-lo al català--. Que ho gaudiu!

Deia Enric Valor que una vegada un home del poble, l'oncle Porra, es va trobar un dimoniet una mica fava al qual va enganyar, volant-li el cap d'una escopetada. Segons Valor, el dimoni va perseguir l'oncle Porra fins el poble i sense cap, fins tornar finalment al seu món. Però Valor s'equivocava, perquè a aquest personatge sense cap, el darrer 22 de maig el vam fer alcalde del poble. I no penseu que exagere: a un bon amic, li va caure, l'altre dia, una bossa de avellanes damunt del fruiter, donant la casualitat que una va quedar just damunt d'un meló d'aigua; en veure-ho, el seu fill de quatre anys va dir: "mira papa, és com l'alcalde". I és que el nostre alcalde vendria a ser com Paquirrín, però pujat a un tamboret i amb una mica més de monyo... i amb la boina, és clar, si no de tela, sí intel·lectual.
Bé, l'última d'aquest paio ha estat contractar mitjançant un programa de la Diputació de animació estival, grupets, duos i trios de músics "mataos" o discomòbils totes les nits del mes d'agost, en principi fins les 2 i mitja de la matinada. Ho ha fet perquè diu que és de bades per a l'Ajuntament. I és que el meu iaio ja ho deia: "si a la plaça del poble posaren una pila de fem de gos amb un cartell de "de bades" algun imbècil s'aniria a casa amb les butxaques plenes de cagallons". Clar, com al poble ningú no treballa ni matina, com no n'hi han xiquets menuts i iaios grans que necessiten dormir,  aquest impresentable es salta la llei valenciana de protecció contra la contaminació acústica --la llei 7/2002 de 3 de desembre-- i en compte de protegir els veïns, es dedica a fotre'ls personalment. I és que com ell viu a l'altra banda del poble, pot dormir amb total tranquil·litat. Que és el què fa. O el que pensava que anava a fer, ja que el primer dia, o la primera nit per ser més exactes, es va presentar la guàrdia civil per tal de posar una mica d'ordre en el petit cervell de l'alcalde, a banda que a última hora de la nit, va començar a rebre telefonades en sa casa de gent que volia dormir. I no el van deixar dormir, a ell, quin desgavell! amb tranquil·litat.
I el que ja va ser impressionant, va ser l'actuació del dilluns 8: a tots ens va semblar, al principi, que un parell de jubilats d'algun altre poble i una mica carregadets de café licor, es van pujar a la tarima a tocar el pianillo i destrossar els "hits" dels anys 50 i 60 a base de crits i gorgoritos... si l'alcalde s'haguera pujat a una escala de mà haguera estat una actuació idèntica a la del gitano, el pianillo i la cabra equilibrista. I tots es vam equivocar ja que era una de les actuacions contractades.
Tots els pobles reduint les despeses en festes i cuidant els diners com si no n'hi hagueren (que no n'hi han), i en Penàguila donant pel sac totes les nits amb diners públics... molt propi de les polítiques austeres del PP. I és que és l'aplicació de la política de grans esdeveniments de la Generalitat al món rural i a les alcaldies de boina i cella única.
I aquest només és un dels temes en el que l'alcalde es podria considerar que prevarica ja que coneixent la llei abans esmentada, se la passa pel forro. Perquè d'allò de tallar carrers per tal de sopar ell al mig, o contractar amb fons públics a qui "li passa pels collons" --paraules que ell mateix va dir en un Ple de l'Ajuntament--, ja et contarem un altre dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada