Els més alts cims de la misèria

Va ser Julius Henry Marx --Groucho-- qui va dir allò de "partint del no-res vaig arribar als més alts cims de la misèria", però és al País Valencià on hem transformat el fet d'arribar als més alts cims de la misèria, en tot un art. Només en un País socialment malalt es poden donar les coses que ací es donen.

Només al País Valencià pot ocórrer que el President de la Generalitat --l'imputat Camps-- s'arrogue la no presentació del President del Govern espanyol a les següents eleccions. I es quede tan ample. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià es pot inaugurar un aeroport sense avions i sense permís per a realitzar vols. I que es queden tan amples. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot estar mig Govern Valencià i el partit que el recolza imputats per delictes de corrupció i que les enquestes els donen com a guanyadors per majoria absoluta en les següents eleccions. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot un President de Diputació aconsellar als discapacitats --amb sorna-- que utilitzen cordes per tal d'entrar a un edifici públic acabat d'inaugurar. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià es pot tenir a dos corruptes (presumptament?) al front de dos diputacions i que es presenten a la seua reelecció recolzats pel PP. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià pot passar que el seu Govern descapitalitze una caixa d'estalvis on tenen els seus diners la major part dels alacantins, mitjançant el finançament de projectes absurds i ruïnosos --com ara Terra Mítica, la Volvo Ocean Race, camps i camps de golf, urbanitzacions sense acabar...-- i culpe de la seua fallida al Govern estatal. I tan tranquils. I els valencians amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots.

Només al País Valencià? Bé, potser també a alguna república bananera centre o sudamericana de la segona meitat del darrer segle.

I els valencians callats i amb la mateixa cara de sempre d'estaquirots. I és que, com deia Groucho, "és millor estar callat i semblar tonto, que parlar i aclarir els dubtes definitivament".