Ja tens el teu Face?

L'aplicació de les noves tecnologies al món de la informació global, ens ha permés apreciar qüestions que abans hagueren estat impossibles de verificar. Un bon exemple resulten les xarxes socials.  La participació de qualsevol persona en elles ens permet observar molt clarament l'àmbit social de la gent que segueix, per exemple, les diverses tendències polítiques.

Observem per exemple la xarxa per excel·lència: Facebook.

Una gran quantitat de polítics, observant les possibilitats de les xarxes socials a l'hora de comunicar ràpidament el seu missatge --i de fer proselitisme, és clar--, han obert comptes en aquesta xarxa social. Així, podem observar com Zapatero, Rajoy, Artur Mas, Llamazares, Rubalcaba, Glez. Pons, Pepe Blanco o Soraya Saenz tenen la seua pàgina en Face. Així mateix,  a nivell de País, podem entrar als perfils i les pàgines de Barberà, Alarte, Morera, Mónica Oltra, Marga Sanz, però no podem accedir als perfils i el mur de Cotino o Blasco, supose que per por que algú discrepe al seu mur --una forma subtil de censura moderna--.

I l'imputat Paco Camps sense pàgina ni perfil. Molt significatiu, no creieu? Evidentment la transparència  i la possibilitat de opinar al seu mur, no entra dins de les seues prioritats...

I en Alcoi, podem accedir a les pàgines i perfils de Sedano, Francés, Rafa Carbonell, Paco Agulló, Pep Cortés...

Però anem al que anàvem. Observant els comentaris en les pàgines mencionades, podem fer-nos una idea de com són els votants dels diversos partits.

Així:

• "un fuerte abrazo y arriba España y el PP"
• "Un Ministro de ZP COMPARA A LOS VALENCIANOS CON BATASUNA" (Comentari de Glez. Pons)
• "jauregui fue el etarra nº 1 de este pais pues apoyaba en su tiempo a ETA"
• " YO ESTOY DE ACUERDO CON QUE SE VALLA (sic) (Zapatero), PERO DERECHO A LA CARCEL POR COMPLICE DEL CHIVATAZO A ETA Y COMPLICE DEL 11.M" (???)
• "En Valencia puede haber algo que mejorar, posiblemente sí. En Andalucía y Castilla la Mancha, en cambio es todo, y mejor no hurguemos en pequeños pueblos donde los secuaces de Zapatittos roban con descaro y amedrentan a personas mayores"
• "...ahora escribes en arameo" (a algú que escriu en català de temes valencians)
• "Camps no ha mentido, no hay pruebas que demuestren que le regalaron los trajes, por tanto Pons tampoco miente.... No obstante, contra Griñan y Chavez SÍ hay pruebas" (???)

són comentaris típics dels seguidors del Partit Popular (i els discrepants que no escriuen coses semblants, són ràpidament censurats i eliminats, però no abans de donar temps als acòlits més fanàtics a que els insulten i menyspreen).

Tanmateix

• "Viva la libertad!!!"
• "con las devociones, también vienen las obligaciones"
• "no digues "nosotras no tenemos más remedio" perquè allò que has d'intentar és canviar-ho"
• "No me importa en absoluto la raza ni la religión de las personas, ni si son homoxesuales (sic) o heteros, para mí cuenta como sean como personas, tampoco el dinero"
• "Ofrezcamos nuestras propuestas y que se discutan y por favor que no sólo se oiga una sola voz"
• "Parle valencià senyor Alarte!!!!, l'únic que demane es que faça un ús equitatiu de les llengües, ja que la majoria de post estan en castellà deixant en un segon lloc el valencià la nostra pròpia llengua!!"

són comentaris significatius de la resta de partits de centre i d'esquerra.

Us recomane que feu el mateix experiment que he fet jo i comprovareu com les diferències --què resulten totalment increïbles-- salten a la vista. I eixes diferències em donen molt a pensar sobre els votants de dretes i la resta de votants. A vosaltres no?

"El discurso del rey"

Corrien els primers mesos de l'any '99 quan un bon amic, desprès d'assistir com a espectador a un Ple de l'Ajuntament d'Alcoi, em va comentar, referint-se al que era llavors el cap de l'oposició Miguel Peralta: "Saps? aquest paio va a progressar dins del PP, ja ho voràs."

Era evident que seria el proper alcalde d'Alcoi, donat el  gir cap a un despotisme il·lustrat pèssimament entès (com no pot ser d'una altra forma) que havia fet el PSOE de Pepe Sanus, però, tot i així, la seua afirmació em va sorprendre i més venint d'una persona intel·ligent com sempre he considerat el meu amic. De fet, fins aleshores --i coneixent com coneixia al paio-- Peralta sempre m'havia semblat un polític mediocre què havia col·locat son pare en política per tal de que no molestara molt i donar-li un cert futur... en el PP ja se sap...

Com a orador era molt mediocre i com a articulista no el podia jutjar, ja que era impossible d'endevinar qui escrivia realment eixos textos. Però a partir d'aquell moment, Peralta, que mai s'havia donat a conèixer per les seues intervencions en la ràdio --supose que coneixedor de la seua manca de facilitat de paraula-- va començar a eixir molt sovint a les ones. El discurs continuava sent lamentable, com sempre, però es notava la mà d'algun bon professor d'oratòria, i donat que per a la majoria dels votants --lamentablement-- l'única cosa que importa és la força del discurs, no el seu contingut, l'apreciació del meu amic començava a tenir sentit.

I va arribar l'any 2003 en que l'inefable Camps l'inclou en el seu cercle de confiança i l'anomena Conseller d'Indústria. Encara deuen estar tirant-se dels cabells tant son pare com els padrins industrials alcoians que el van introduir en el PP... la indústria alcoiana va entrar en crisi cinc anys abans de la fallida de Lehman Brothers!!! Gràcies a Déu, tan sols va estar com a Conseller d'Indústria durant un any... però què llarg degué fer-se per als industrials alcoians!!!

El 2004 i veient la seua poca destresa per a lidiar amb el món de la indústria --hauria de haver-ho suposat ja que no estava dirigint l'empresa de son pare-- Paco Camps decideix canviar-lo a Justícia... al cap i a la fi el xic és advocat --flac favor al prestigi de la Facultat de Dret de València...--.

D'aquest període en Justícia, podríem mencionar com exemple de la seua enorme energia i iniciativa, l'inici del cas Fabra, que des d'aleshores i fins el dia de hui es manté en punt mort... poc més a dir...

I el 2008, el PP l'envia, finalment, a Madrid com a diputat per Alacant.

Veient la trajectòria d'aquest geni de la política alcoiana només puc que alegrar-me de que ens desférem d'ell ràpidament a la ciutat d'Alcoi i el facturàrem fora de les nostres fronteres... encara que això també ha estat contraproduent, ja que, com resulta lògic en algú que vol medrar en política sense tenir ningú al costat que li faça ombra, es va envoltar en el seu temps com alcalde d'Alcoi, de gent menys intel·ligent que ell... i el seu successor, Sedano --la "voz de su amo"--, ha fet el mateix!!!

Déu ens empare!!!

De líder a líder

-- Mariano, cuando te puse al mando ya te lo dije, nunca te rodees de gente más inteligente que tú.

-- Pero Josemari, siempre he cumplido esa premisa; fíjate sino los que elegí: Esteban, Javi, Miguel, Ana, Maria Dolores, Cristobal, Federico, Pío, Soraya, Jaime...

-- Sí, pero lo que yo te dije tenías que habérselo transmitido a todos los barones: fíjate lo que le pasó a Eduardo con Paco...

-- Bueno, Josemari, la verdad es que más inteligente, más inteligente, no es. A todo caso un poco más listo, aunque no sé hasta qué punto... y en cuanto a pocos escrúpulos, están a la par.

-- Quizás tengas razón. Bien pensado, si fuese más listo nunca lo hubiesen pillado con sus tejemanejes... al fin y al cabo, a Edu no lo han pillado nunca. Y mira que...

-- Además, Paco, por ejemplo, también ha seguido tu consejo. Fíjate sino: Vicente, Ricardo, Juan, Paula, Angélica, Alejandro, Trini, Manolo, Rafa... bueno Rafa no, que ese va por libre y les sobrevivirá a todos.

-- Cierto, Mariano... Rafa es de los míos... como la mierda, siempre sale a flote...

-- Coño, Josemari, como eres...

-- Ya lo sabes, Mariano, siempre actúo y digo las cosas sin complejos...

-- Por cierto, Josemari, si nuestro líder se ha de rodear de gente menos inteligente que él ¿quieres decir con eso que yo soy más tonto que tú?

-- ...

-- Entonces mi sucesor tendrá que ser más tonto que yo, ¿no?

-- ...

-- Y llegará un momento que el sucesor no podrá ya ser más tonto, ¿no?

-- Tranquilo, Mariano, que siempre tendremos votantes...

Foto finish

Aquest matí m'ha sorprés una fotografia publicada en el diari Información, en la que apareixien un gran nombre de candidats del PP a les eleccions locals i autonòmiques. M'ha sorprés, entre altres coses, perquè els fotografiats ho estaven únicament de front, mancant la foto de perfil què seria de rigor. En la fotografia, i liderant-la clarament, es pot apreciar un dels personatges més afortunats del món, Carlos Fabra, President de la Diputació de Castelló i imputat en mil i un causes judicials per corrupció. I amagat en un racó i tapat per una dona, autèntica metàfora de la seua realitat política, l'imputat Camps.

Però a pesar d'aquests curiosos detalls, el que més m'ha cridat l'atenció eren els cartellets que lluïen alguns dels candidats: futur, persones, il·lusió, fortalesa... certament allò que esperen de les pròximes eleccions: continuar millorant el seu propi futur i el de les persones --familiars i amics-- què els envolten, continuar fent viure d'il·lusions als votants valencians, fortalesa davant de la justícia per tal d'evitar la presó... res de nou sota el sol.

Supose que no he estat l'única persona a la que li ha vingut al cap allò de "Déu els cria...", però la veritat,  pel bé de la societat valenciana, de la seua salut democràtica, social, laboral i econòmica, espere que açò haja estat únicament una anècdota i que aquest proper 22 de maig aquesta foto s'haja transformat en la foto-finish d'un malson que ja ha durat massa anys.

Y Johnny cogió su fusil...

Molt de temps. Feia molt de temps que no tenia el gust --és un dir-- de llegir alguna cosa de Paco Couñago. I la veritat, donada la seua capacitat per a l'escriptura intel·ligent (en castellà, és clar), podria haver estat molt de temps més sense llegir-lo i no haguera passat rés. Pensava que una vegada havia aconseguit enxufar el seu fill a l'Ajuntament d'Alcoi, el temps d'escriure columnes per tal de fer-li la pilota al seu cap Peralta i atacar tot el que estiga a la seua pròpia esquerra (o siga, absolutament tot), i lògicament, al dimoni nacionalista i la maleïda llengua dels valencians, ja havia finalitzat. I supose que per a ell seria un alleujament ja que quelcom podia veure el gran esforç que feia  l'home per tal de lligar més enllà de dues paraules i que tingueren sentit.

Però no ha estat així. El fet del seu nou càrrec com a membre del comité electoral del PP i la --sembla que--  evident por a que la pèrdua de l'alcaldia d'Alcoi aboque el seu fill a l'atur, l'han fet tornar a la primera línia del debat polític.

El problema dels escrits d'aquest bon home, no crec que siga la mala fe què sembla que tinguen les informacions que ens intenta transmetre, sinó la falta d'educació --no parle de les bones maneres, que potser també, sinó de l'altra educació, la que es dona als centres educatius-- i de cultura actual.

El fet que una persona de parla exclusivament castellana i de conviccions radicalment nacionalistes espanyolistes, se les done de filòleg d'una llengua que ni entén ni comprén, només pot ser fruit de l'atreviment propi de la ignorància.

L'home ara també parla de la retirada de l'emissió de TV3 i la justifica per la falta de reciprocitat de l'emissió de Canal9 a Catalunya. Supose que ignora que Canal9 va estar emetent durant anys a Catalunya afavorit per la pròpia Generalitat Catalana, però que veient que la reciprocitat no es complia per part del Govern Camps, va decidir tallar les seues emissions. Supose que ho desconeixia i que no és una qüestió de mala fe.

I supose que el seu pensament polític no és el que manifesta a través dels seus escrits, sinó que la dificultat per a l'escriptura li juguen la mala passada de donar a entendre coses que no són.

Però quan te n'adones que és posseïdor d'eixes paranoies pròpies de les persones de ultradreta que opinen que tot allò que no està en el seu propi pensament és de entrada una manipulació --per exemple que el EGM està manipulat perquè no estan en primer lloc els mitjans de comunicació que són de la seua corda-- comences a preguntar-te si no serà que aquest personatge sí és realment com sembla pel que escriu, un personatge propi d'altres temps i que hem recordat recentment en el 30 aniversari del 23-F.