dimarts, 21 de febrer del 2012

L'enemic a casa...

Habitualment, m'agrada fer un article una vegada a la setmana, encara que si el tema ho mereix, no m'importa fer-ne els que calguen i quan calguen, és clar. Ara bé, el que us assegure que no m'agrada gens ni mica és l'assumpte pel qual he hagut de posar-me davant del teclat de l'ordinador aquesta vegada.
Els successos que estan passant darrerament en València arran de les manifestacions dels estudiants en contra de les retallades, em porten a fer certes reflexions que en duen a conclusions que em causen autèntica nàusea.

Quan una manifestació pacífica de xiquets de 14, 15, 16 anys, es transforma en un repartiment d'hòsties per part de la policia antiavalots per ordre, evidentment, de la seua responsable política, cal començar a pensar mal. I qui pense que van actuar de "motu propi" sense rebre les ordres directes de la tal Paula Sánchez de León, demostra un desconeixement absolut d'aquests cosos de repressió amb sistema de gestió paramilitar, constituïts per un gros de cèl·lules sense cervell incapaces de pensar i dirigides per un únic cap que dona totes les ordres.

Aquesta actuació de la Paula Sánchez, no és possible que siga un prompte que haja tingut per estar en eixos dies roïns. No, això és absolutament impossible. L'actuació, conseqüentment, ha d'haver estat orquestrada amb premeditació i amb el vist i plau de Moncloa. Havia de ser una demostració de força davant de pares i fills, en previsió del que pot passar quan facen els ajustos importants que s'han guardat en la màniga per quan se celebren les eleccions andaluses. I, a més a més, han de justificar la despesa en material antiavalots que van comprar fa quatre dies...

Eixa és una explicació de les dues possibles. L'altra encara resulta més preocupant. El Partit Popular, tenint la ferma convicció de que resultarà impossible mantenir enganyada i sotmesa a la població als ajustos que han de fer pagar tots els costos de la crisi als més desafavorits (o siga quasi tots) davant dels seus amics que l'han fabricada i volent mantenir el poder a qualsevol preu (vist el que està passant a Grècia), estan intentant provocar a la societat civil per tal que es produïsca una revolta social que justifique aplicar una mena d'estat de siti en el què les llibertats i les garanties democràtiques passen a un segon termini.

Qualsevol de les dues explicacions són terrorífiques. I també molt perilloses. Perquè l'intent de crear un clima guerraciviliste mai saps a on pot portar. El que és segur és que mai porta a cap bon lloc.

Bé, també n'hi ha una altra explicació però l'havia descartada perquè no l'he considerada plausible. Consistiria en pensar que la tal Paula Sánchez és una inepta integral amb tendències neonazis (que també) a la que li han donat un joguet --la policia-- que no és per a la seua edat. I s'ha passat. Sense coneixement de papaito Rajoy i demostrant la mateixa talla mental que l'altre tararot d'aquesta tragicomèdia, Antonio Moreno, cap superior de la policia de València. I tot açò ha servit per tal que alguns matons bavejants refugiats en el cos antiavalots hagen desempolvorat el seu instint predador en contra dels nostres fills...

Evidentment no he considerat plausible aquesta explicació perquè, de ser certa, la Paula Sánchez, l'Antonio Moreno i tota aquesta colla d'aguerrits simis haurien estat cessats d'immediat i posats en mans del jutge d'instrucció. O no?


PD.- Una altra cosa que m'inquieta. Quan la dreta i els seus medis afins parlaven de que no es podia aplicar la solució irlandesa al problema basc donades les evidents diferències històriques, socials i culturals, sempre els vaig donar la raó ja que ni Irlanda era Euskadi, ni les seues gents es pareixien, ni els estats centrals tenien la mateixa tradició democràtica (sobretot la pròpia dreta política).
De la mateixa forma, ara, quan pretenen donar solucions econòmiques mitjançant una reforma laboral que flexibilitze el mercat laboral a l'alemanya, haurien de ser una mica coherents i adonar-se que tampoc som Alemanya. Ni els nostres empresaris se semblen el més mínim als alemanys ni la nostra dreta té els visos democràtics de l'Alemanya. Ni molt menys.
I per a mostra un botó. No se li pot donar poder absolut sobre la vida dels treballadors i les seues famílies a individus que tenen com a dirigents --i per tant hem de suposar que aquests són els més preparats-- a personatges com aquest José Luís Feito.
Per tant, el govern que pretenga donar una solució alemanya al problema de l'atur, hauria de començar a plantejar-se la via irlandesa per tal de resoldre el conflicte basc.

2 comentaris:

  1. Tens un bloc que val un potosí i que ara ateix adjunte als meus blocs llegits perque aquest Món no l'entén ni Déu

    Salutacions, i felicitats per una reflexió tan bona al voltant d'un tema tan tremend que encara no sabem com acabarà

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Cinderella, és un honor. Espere que tota aquesta història tinga un bon final... o simplement un final just.
    Salut.

    ResponElimina