dijous, 1 de març de 2012

Qüestions de Fe

Contava el Papa Ratzinger en un dels seus viatges per Europa que el problema que tenia l'Església era la crisis de fe i no la necessitat d'una reforma estructural en el seu si. Segons el Dogma catòlic, el Papa és infal·lible, però en aquest cas, com en tants altres, Ratzinger s'equivoca. I molt.

Si la Fe és la creença no fonamentada en la raó (creure sense veure), si la Fe considerem que és el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho, estem vivint un dels períodes de la història en que resulta més forta i implantada en la societat. Encara que, lamentablement, està utilitzant-se aquesta Fe com a sistema de control de les persones --sempre ha estat un sistema molt utilitzat-- a uns nivells que no es coneixien des de l'Edat Mitjana.

Potser, l'Església Catòlica --què tradicionalment ha estat la màxima exponent en aquest tipus de control-- no ha sabut canalitzar aquesta fe cap els seus paràmetres, però això tan sols demostra una crisis de vocacions religioses, que no de fe.

Perquè la Fe es manifesta de forma molt evident en aquesta societat. Els ciutadans de, per exemple, aquest País, creuen a ulls clucs en qualsevol consigna-mantra, per estúpida que siga, sempre que es repetisca molt ja siga pels canals de comunicació habituals, ja siga per internet. I és Fe perquè aquestes consignes-mantres no suporten el més ximple i bàsic dels anàlisis que podem fer. Potser s'hem cansat de pensar. O potser ens han ensenyat que hem de deixar de pensar... que altres ja ho faran per nosaltres.

Per exemple:

Aquests dies i amb la perspectiva d'una possible agitació social deguda a les mesures del PP s'ha procurat criminalitzar les manifestacions estudiantils i justificar la repressió policial contra menors repetint constantment les següents lletanies: "les manifestacions eren il·legals perquè no estaven autoritzades", "els estudiants estaven dirigits per elements subversius de l'extrema esquerra del PSOE" (com si això existira), "els estudiants van agredir  la policia llançant-los pedres i mandarines (sic)"...
Bé. Fins i tot gent que jo considerava intel·ligent m'ha repetit aquestes milongues els darrers dies. Però quan els he preguntat si coneixien de cap imatge que confirmara les agressions dels estudiants ningú, què curiós, havia vist cap. Ni tan sols en Intereconomia, Libertad Digital, el ABC, La Razón, El Mundo o la resta dels mitjans altaveus de la dreta més rància.
En quant a la il·legalitat de les manifestacions, també és mentida: l'article 21 de la Constitució reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes, dret que ve regulat mitjançant la LO 9/1983, que literalment diu "cap reunió no està sotmesa al règim d’autorització prèvia" encara que "la realització de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions les han de comunicar per escrit a l’autoritat governativa"; o siga, ningú pot autoritzar o desautoritzar (més que li pese al PP) una manifestació, però s'ha de comunicar a les autoritats. La no comunicació no la converteix en il·legal sinó en no comunicada. I sobre la dissolució de les manifestacions, aquesta Llei també explica que "les reunions i manifestacions només es podran dissoldre quan es produeixin alteracions de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns"; o siga, que l'actuació de la delegada del govern i del cap de la policia va ser manifestament, ara sí, il·legal.

Un altre exemple:

Una reforma laboral que flexibilitze el mercat laboral (o siga, que facilite l'acomiadament) incentiva l'ocupació.
Això és tan estúpid com dir que un càncer millora la qualitat de vida. Transformar treballadors en esclaus només enriqueix més al patró (què es transforma en "amo") i perjudica al ciutadà/súbdit/esclau... no crec que calga més anàlisi.

O també:

Per eixir de la crisi cal reduir el dèficit. Per reduir el dèficit cal fer retalls socials (en educació, sanitat, justícia, serveis socials, medi ambient...). Llavors, per eixir de la crisi cal realitzar retallades socials.
Per eixir de la crisi, la única cosa a fer és incentivar el consum per tal de reactivar la producció i el creixement. Les retallades només comporten disminució en la qualitat dels serveis públics què obligarà que la gent haja de pagar-se serveis privats, s'empobrisca i deixe de consumir. O siga: les retallades comporten augmentar la crisi, augmentar la recessió.
Açò, que resulta evident, no ho dic jo. Ho diuen Maskin, Stiglitz o Krugman, tres Premis Nobel d'Economia (cosa que De Guindos --l'home fort en Espanya de Lehman Brothers, els que van provocar la crisi mundial-- , Montoro o Rajoy evidentment mai no seran) què d'aquestes coses saben una mica...

O més encara:

Els sindicats mai han fet res més que xuclar de la mamella de l'estat.
Els sindicats cobren de l'Estat menys que els partits polítics encara que per una faena major, com es pot descobrir fàcilment llegint el BOE.
I en quant a que mai no han fet res, espere que la gent que així ho manifesta renuncie al dret al treball digne, al dret de vaga, a les vacances, als permisos i llicències (per a casar-se, anar al metge...), al sou mínim, al descans setmanal, a les 14 pagues com a mínim, a les 40 hores setmanals, a la jubilació, a la prestació per l'atur, a les incapacitats laborals, als subsidis familiars, a la formació laboral... ja que són assoliments del treball sindical al llarg de les darreres dècades.

També podríem parlar d'allò de tots els polítics són uns corruptes, la dreta i l'esquerra no existeixen, mantenir les peculiaritats i les diferències culturals entre territoris és de nacionalistes radicals, Camps és innocent, l'aeroport de Castelló és una fita històrica, és just que l'església estiga exempta de pagar impostos i, a més a més, cobre de l'Estat, Garzón és roín, molt roín... però això ho deixe per al vostre anàlisi. Intenteu-ho i veureu com perdeu la Fe. Eixa Fe.

2 comentaris:

  1. Aii la Fe! La fe (eixa fe barata que tenim els valencians, ja saps), els bars de birres i el 'pa i circ' salvaran els poltics de nou de que els agafem i els pengem d'on els hem de penjar!! I nosaltres, a purgar...

    ResponElimina
  2. Els polítics... bé, no tots els polítics, com he dit a l'article, Cinderella, però ben bé uns quants haurien d'estar preocupats ja que algun empleat sapastre s'ha dedicat a despertar els dormits a base de porra i casc. I de massa adormida a turba, de la resignació a la perplexitat i d'ésta a la fúria, el camí és molt curt.
    Salut.

    ResponElimina