dilluns, 20 de febrer de 2012

País Petit

Al meu País, encara que va patir una dictadura criminal, n'hi ha una fundació a major glòria de l'assassí Franco i que rep subvencions estatals del govern democràtic. Ni a Alemanya ni a Itàlia existeixen fundacions subvencionades en honor de Hitler o Mussolini.

Al meu País diuen que vivim en un Estat de dret però els justos i honrats tremolen al pensar que poden caure en mans dels jutges que impartixen justícia.

Al meu País els criminals riuen al carrer i els que els persegueixen ploren a presó.

Al meu País diuen que vivim en un règim democràtic en el què, curiosament, la gent més corruptible i desprestigiada són els polítics que han de mantenir aquest sistema.

Al meu País, el Govern el constitueix un partit que viu més en la porta dels jutjats que en el Consell; un executiu que manifesta millor les seues intencions en les converses telefòniques captades per la policia en els casos de corrupció que els envolta, que no en les rodes de premsa.

El meu País diuen que és un estat aconfessional, però n'hi ha una religió que extorsiona als ciutadans a través del partit governant. Una religió que, per altra banda, hauria de donar lliçons de moralitat, però que practica una altra moralitat molt més pudenta.

Al meu País la gent ha estat convençuda de que avançar consisteix en anar cap enrere.

Al meu País, la mediocritat s'ha convertit en el model a seguir.

Al meu País el tort no és rei sinó que està a la presó.

Al meu País la gent considera que "La cabana del Tio Tom" és una crònica de la nostra realitat i que el què allí conta, és un mal necessari.

Al meu País els negres volen tornar a ser esclaus.

Al meu País han aconseguit convèncer els ciutadans que l'evolució consisteix en transformar l'empresari en amo, el treballador en tan sols mà d'obra i el ciutadà en súbdit. I el treballador i el ciutadà diuen amén mentre es xuclen els mocs.

Al meu País ara ens convenceran que per tal d'evitar la malaltia cal eliminar els antibiòtics, els metges i les pràctiques sanes.

Al meu País els xiquets han d'eixir al carrer a defensar els drets que els seus pares són incapaços de defensar (muts, cecs i sords a casa).

Al meu País la gent a qui paguem per tal que ens protegisca es dedica a apallissar xiquets. I els pares continuen amb els genolls pelats.

Al meu País, el terrorisme es transforma en un arma per tal d'arribar al poder per part dels que manen.

Al meu País importa més el circ que el pa.

Al meu País... al meu País dona fàstic viure.


I tu, que estàs llegint-me, tu també vius al meu país.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada