diumenge, 5 de desembre del 2010

La biga en ull propi

En una columna del periòdic Ciudad de Alcoi del dijous 2 de desembre, Rafael Nuñez -pel que sembla i aparenta membre de l'executiva local del PP- glosava els "mèrits" dels partits d'esquerra d'Alcoi, fent referència a l'opinió que té d'ells a nivell nacional: atur i crisis (PSOE), catalanisme i conflicte identitari (BLOC), paralització del creixement i ecologisme destructor (EU).

Així mateix,  feia responsable al tripartit català, com a Govern de Catalunya, de multes, atur desbocat i una crisi econòmica sense precedents.

Comença a resultar evident el pànic que existeix en el PP local de perdre el govern municipal quan utilitza uns arguments tan febles i que tan ràpidament es posen en la seua contra:
  • Si el tripartit és responsable de la crisi i l'atur a Catalunya, què es pot dir del PP, responsable del Govern de la comunitat més endeutada, l'única que està literalment en fallida tècnica, amb les taxes d'atur més altes i amb la crisi més agònica de la seua història? Supose que de tot açò i per la mateixa regla de tres, també serà responsable el PP.
  • I, a nivell local, si els anteriors li sembla que són els "mèrits" dels partits d'esquerra, quins són els del PP? Corrupció generalitzada (Gürtel, Brugal, Ripoll, Fabra...)? Nepotisme (Fabra, Cotino...)? Suborns (Camps, Costa...)? Tràfic d'influències (Fabra...)? Sentències en contra dels tribunals (Peralta, Sedano, Sanus...)? Multes per mala gestió i desobediència als tribunals (Peralta, Sedano, Sanus...)? Més que els "mèrits" d'un partit semblen els de la camorra napolitana...
No, Rafael, no. Eixos arguments són massa febles i poc creïbles. I els alcoians ja no s'ho creuen tot.

Madura, noi. Madura.


dimecres, 1 de desembre del 2010

Conte de Nadal

"Mare, aquesta vesprada no aniré a classe. Fa molt de fred i el mestre no vol que continuem així als barracons".

Maria va fer com que no sentia al seu fill. Estava molt preocupada pel seu home, què havia perdut la faena darrere la crisi -era fuster d'alumini i la construcció s'havia enfonsat-, i que passava les hores mortes hipnotitzat davant del televisor.

Els problemes havien crescut de forma exponencial des de feia ja uns anys. Tot va començar a anar malament quan el seu marit va tancar la seua fusteria d'alumini per a posar-se a treballar amb un constructor de la costa. "És millor així. Com autònom tinc més desavantatges que avantatges, i amb el boom immobiliari guanyaré més diners amb aquest paio" li havia dit, convençut. Semblava una època de bonança i al País es lligaven els gossos amb llonganisses. Encara que les necessitats més bàsiques -hospitals, escoles...- no tenien uns pressupostos massa clars, des del Palau de la Generalitat es gastaven ingents quantitats de diners en diversos actes fastuosos: véiem com la Fórmula 1 arrancava en València, el Papa ens visitava amb luxes i oripells, es feien regates a Alacant, els camps de golf prosperaven en secarrals... però tot es va enfonsar quan la crisi va arribar.

Pep continuava embovat davant del televisor. La bava li eixia a través dels llavis mentre sentia, a les notícies de Canal Nou, al Molt Honorable anunciar la propera creació d'un parc temàtic dedicat a Ferrari.

Maria va pensar que, aquesta vegada, no seria al seu fill. Aquesta vegada ens crucificarien a tots.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Perspectives.

Els meteoròlegs parlen sovint de l'escassa memòria climàtica que té la gent. Però la falta de memòria de la societat actual no és cenyeix exclusivament al món de l'oratge. De fet resulta curiós comprovar que la gent assumeix de forma natural un fet puntual, com una foto de la realitat, quan amb un poc de perspectiva podrien tenir tota la pel·lícula que ha portat fins a eixe moment.

Posem un exemple. El pàrquing de la Rosaleda d'Alcoi.

El pàrquing de la Rosaleda va ser un projecte socialista què va dur a terme el PP de Miguel Peralta, el 2001, amb uns "subtils" canvis. En primer lloc, el projecte de l'obra va ser adjudicat, curiosament, al cunyat del propi Peralta (això, a ma casa es denomina nepotisme). L'obra com a tal, va ser adjudicada a una UTE que integraven SUBUS i Ortiz e Hijos (sí, el del cas Brugal, ja sabeu, corrupció, PP, Ripoll, Diputació...) i va representar la destrucció absoluta de l'antiga zona verda. Però eixa és una altra història.
Després de moltes vicissituds -amb ferits, fins i tot, pel mig-, el pàrquing s'inaugura amb un èxit més bé escàs.
Curiosament, l'Ajuntament d'Alcoi a partir d'eixe moment es dedica a regular la mobilitat a la ciutat i instaura la zona blava a tota la zona. El pàrquing continua sense omplir-se. Primera foto.

Una altra casualitat: l'Ajuntament instaura el carril bus i elimina els aparcaments de tot un costat de la via. El pàrquing comença a anar una mica. Segona foto.

Seguim amb les casualitats: la policia local comença, desprès de moooolts anys, a patrullar pels carrers del voltant del pàrquing per tal de sancionar tots els vehicles mal estacionats (encara que tan sols en aquests carrers). El pàrquing comença a resultar un negoci. Tercera foto.

I passa el temps. I arriba la sentència interposada per la destrucció de la zona verda. Qualsevol regidor amb una mica de seny, buscaria responsables d'eixa destrucció en la UTE i l'arquitecte autor del projecte (i per què no? en els regidors que ho van aprovar), però "Alcoi is different".
La UTE es veurà de totes formes perjudicada durant la realització de les obres d'adequació a la sentència al no poder explotar el pàrquing. I recordem que SUBUS és membre integrant de la UTE.
Setembre de 2010: l'ajuntament retira unilateralment la concessió de la línia universitària a l'empresa Masegosa i li l'adjudica de forma directa i irregular a SUBUS. Foto finish.

Uniu totes les fotos i tindreu la pel·lícula sencera.

Qüestió de perspectiva.


dimecres, 17 de novembre del 2010

Algo més que un hotel? Sí, potser un pelotasso, potser un nou cas de corrupció...

Hi ha un regidor a l'ajuntament d'Alcoi, anomenat Fernando Pastor, que cada vegada que obri la boca em fa plorar al demostrar-me la baixíssima qualificació que necessiten els membres d'alguns partits -massa diria jo- per a dedicar-se al món de la política. L'última "boutade" d'aquest individu l'ha comesa en una columna al diari local Ciudad de Alcoy, intentant justificar la construcció d'un hotel al cor del Parc Natural de la Font Roja. Els arguments són tan infantiloides i peregrins que em resulta una pèrdua de temps fins i tot el rebatre'ls, ja que qualsevol persona se n'adona de lo ridícul de la seua argumentació. Però perdré uns pocs minuts per a fer-ho.
  • La frase manifestada pel tal individu "si alguien piensa que no habrá hotel es que no conoce a Jorge Sedano y al PP, es que no nos conoce" i que assumeix que estaba molt meditada, que no la vulga justificar com a que el PP és de idees i principis "inquebrantables" (por em fan eixes idees, eixos principis!!!)... és la xuleria pròpia del perdonavides de l'escola, la fanfarroneria  amenaçant amb la que tan a gust es senten els feixistes i/o els mafiosos.
  • L'esquerra no està en contra de la construcció de l'hotel amb diners públics. Està en contra de la construcció d'un hotel dins d'un Parc Natural amb la destrucció que això representa -simplement en la seua construcció, no cal mirar més enllà- amb diners de tots i sense respectar la voluntat de tot un poble que ha eixit al carrer. I que ni siquiera compta amb el recolzament dels seus correligionaris del PP d'Ibi. I li han plantejat solucions magnífiques per a realitzar eixa inversió pública, però lògicament fora del Parc.
  • Sembla que aquest impresentable no vol adonar-se del que tantes vegades se li ha dit: els hotels de Pirineus, Cazorla... van nàixer molt abans al naixement del propi Parc. A més a més, Cazorla té 209.920 ha, els Pirineus 55.374 km2 (5.537.400 ha... es necessita ser panoli per a posar aquest exemple) i la Font Roja tan sols 2.450 ha. O siga, l'hotel de la Font Roja vendria a ser com si ara mateix feren a Cazorla una urbanització  amb camps de golf, de la mida de València ciutat. Simplement una animalada.
  • En quant a l'exemple que posa sobre la competència ja resulta de autèntica rialla... sembla mentida un membre de la dreta rància que no coneix la llei de la oferta i la demanda i la relació amb la competència. T´ho explicaré, xaval: si els establiments de la Plaça de Dins tingueren un potencial de clientela de 5 persones, pots estar segur que el ficar un altre establiment -que faria competència deslleial per estar muntat per l'Administració- resultaria inassumible per la totalitat dels hostalers de la zona.
  • I en quant a allò de on estaven els ecologistes quan es va fer el projecte de l'ecocentre, podries saber-ho si tirares d'hemeroteca i llegires una mica: molt preocupats pel que podria representar. Però l'Ajuntament d'aleshores els va reunir i va consensuar un ambiciós projecte mediambiental dirigit pel màxim coneixedor d'aquests temes en aquell moment: el Sr. Ramon Folch. Vosaltres amb qui us reuniu? ( i no compte a Ortiz i d'altres brugals) Amb qui consensueu res?
Pastor, una estupidesa repetida fins a la sacietat, a l'igual que les mentides, no es transforma en veritat sinó que tan sols defineix i desemmascara al que la manifesta.

I també caldria dir-te que, actualment i fent referència sobre tot al teu partit, la diferència entre un polític mentider i un polític corrupte resulta mínima... i, en aquest país, inexistent en la majoria dels casos.

Bon profit.


dijous, 11 de novembre del 2010

Quan conviu el segle XV amb el XXI

Existeix a Europa un Estat què encara es regeix per una monarquia absoluta i despòtica, antidemocràtica, homòfoba -encara que acull entre els seus òrgans de poder multitud de homosexuals i inclús de pederastes-, misògina -que imposa al seu si l'absoluta submissió de la dona-, amb un absolut menyspreu a la llibertat individual i a la intel·ligència humana -fanàticament enemic de la ciència i del pensament lliure-, i que no té cap objecció en interferir activament en la política de la resta d'Estats sobirans.
Un Estat què no accepta la justícia internacional ni tan sols la dels Estats on viuen molts dels seus membres.
Un Estat hipòcrita i intromissiu en els habitants de la resta d'Estats, què aboga per la germandat universal -sota les seues condicions i règim-, què pretén convéncer a tot el món de que lluita contra la pobresa del món -però atresora riquesses difícilment mesurables i que no utilitza per a aquesta lluita, al temps que fa gala d'uns excessos més propis de les monarquies del segle XV- i què també ens pretén convéncer de que lluita a favor de la vida -però ha recolzat i recolza règims autoritaris on la pena de mort és habitual, ha utilitzat i potser encara utilitza la tortura i la repressió violenta per imposar les seues tesis i és el creador dels aparells de tortura més refinats de la història-.

Exposat de forma tan crua, és evident que no n'hi hauria cap demòcrata que no pensara que hi ha que lluitar activament contra aquest Estat, aïllar-lo i retirar qualsevol tipus de relació amb ell.
Però no és així. De fet, partits com el Popular, que lluiten obsessivament contra altres dictadors i règims totalitaris, com puguen ser els de Cuba i Veneçuela, s'agenollen davant d'aquest dictador i li besen submisament els peus, al temps que defenen tots els seus excessos i la seua postura totalitària emparant-se en la història i la tradició.

I és que aquest Estat es diu Vaticà i al seu dictador li diuen Papa. AMEN.


dijous, 27 de maig del 2010

De burros, dromedaris i altres remugadors.

Després de la nova i brillant idea de l'inefable Fernando Pastor de promocionar les visites a la ciutat  d'Alcoi mitjançant passejades en dromedari pel llit del riu, li propose d'altres igualment brillants i que promocionarien la ciutat, almenys també en tots els programes d'humor de la graella televisiva. A saber:
  1. Trecking-aventura pel barri del Partidor: superant els obstacles que la picola ha deixat al mig del carrer, evitant atracaments i segrests... talment com en un reportatge d'Afganistan.
  2. Senderisme pels parcs de la ciutat: seguint no les senyals dels PRs, sinó més bé les deposicions dels gossos.
  3. Signatura no en el llibre de la ciutat, sinó de projectes il·legals per a donar-los faena als jutges del Superior.
  4. Camps de treball en la Font Roja per tal de construir una bolera, un camp de paint-ball i tres camps de minigolf, què complementarien l'oferta de l'hotel.
  5. Observació de les costums locals a través de les finestres dels menjadors dels pisos superiors de l'edifici de l'Estambrera, encara que “no supera, evidentemente, la altura de la plataforma del puente de San Jorge” (segons el govern municipal, supose que sàviament assessorat per membres numeraris de l'ONCE).
  6. Visita cultural pels edificis arquitectònics més emblemàtics del sistema educatiu de la ciutat (barracons, barracons, barracons...).
I si vol més idees, que es pose en contacte amb mi, que en tinc encara per donar i vendre...

Bona nit i bona sort.