dijous, 17 de maig del 2012

Fer de l'excepció, regla

Sembla que a aquest món en què vivim li hem pegat la volta, com a un calcetí desemparellat. Quan jo era menut i anava a l'escola, em van ensenyar moltes coses i entre elles que tota regla que aprenia, podia tenir excepcions. Però que eixes excepcions no invalidaven la regla, sinó que la confirmaven i li donaven amplitud.

Desgraciadament, durant els darrers desset anys i de forma molt subtil, en aquest País s'han anant transformant les excepcions en regles. A poc a poc i suaument, hem començat a veure com el que tenia que ser excepcional i temporal es transformava en normal i definitiu, i fins i tot necessari i imperatiu.

Així, els concerts escolars, que tenien que fer-se només en el cas en què l'Administració no poguera donar el servei en un determinat lloc, per carència d'una institució pública, i que tenia que durar només el temps necessari per a que la conselleria esmenara eixa carència, s'ha transformat en "lo normal", de forma que el capital invertit en eixos concerts ja està al nivell del què es gasta en l'Educació Pública. L'excepció transformada en regla.

O, què dir dels famosos barracons escolars? Qui no ha tingut cap familiar o amic que no haja fet gran part del seu recorregut escolar en aquests contenidors de xiquets? L'excepció transformada en regla.

O en sanitat*. Concertar centres privats en un Pla de Xoc, com el seu nom indica --de xoc-- és per tal de superar una situació puntual  d'excés de demanda, no per tal de convertir-ho en "lo normal". De fet, si eixe capital invertit en els centres privats i mútues, s'haguera invertit en la Sanitat Pública, tendríem el sistema de salut més capdavanter de l'estat espanyol. I possiblement d'Europa. Ara bé, els amiguets de la privada no s'hagueren forrat com ho estan fent, i això el PP no ho anava a consentir... L'excepció transformada en regla.

I és que, des que en 1995 Zaplana va aconseguir la presidència de la Generalitat, al País Valencià hem anat acceptant, contra el més mínim sentit comú, que feren de les excepcions, regles.

*Per assabentar-vos millor del que passa a la Sanitat Pública valenciana, us recomane el següent documental. És llarg però s'ho val:



 Apunt 1.- Sembla que tant al Molt Honorable com al Rajoy, Carlos Fabra els continua semblant un ciutadà i un polític exemplar, digne de qualsevol menció. Em temo molt que continuant en eixa línia, demanaran en breu la beatificació d'Al Capone i la canonització del doctor Mengele.

Apunt 2.- Aquest apunt va dedicat al PSOE (antic PSPV... ja fa anys que de PV res de res). Ximo, Ximo, Ximo... la setmana passada, quan vaig veure una notícia sobre uns cursos de prostitució que es donaven a València, em va venir immediatament al cap cert personatge multicolor de la faràndula política valenciana. En aquells moments no podia imaginar-me que seria una premonició, però hui, al assabentar-me que Consuelo Ciscar, la Bonnie de la política valenciana, havia estat triada per al Consell Valencià de Cultura (CVC), gràcies al recolzament del PSOE i per davant de Joan Francesc Mira, no he pogut per menys que relacionar els dos fets. Prostitució i recolzament. I amb els dos, la imatge del mateix personatge...

dimarts, 15 de maig del 2012

Liebster Blog Awards

El darrer divendres (bé, el divendres realment no ja que no em vaig assabentar fins el diumenge) vaig tenir la sorpresa de que l'amic Alfred Russel m'atorgara en el seu fantàstic blog la linia de Wallace, el premi Liebster Blog. La veritat és que si bé alguna cosa havia llegit sobre aquest premi que s'atorguen els blogaires uns a altres, no m'havia preocupat massa de com funcionava el tema.

Bé, la qüestió és que aquest premi intenta donar a conéixer blogs amb pocs seguidors (sembla que amb un màxim de 200) que pels seus mèrits meresquen ser difosos i promocionats.
El funcionament del premi, que copie literalment de l'amic Russel, és el següent: copiar i enganxar el premi en el blog i enllaçar-lo al blogaire que te l'ha atorgat; assenyalar els teus cinc blogs preferits amb menys de 200 seguidors i escriure comentaris en els seus blogs perquè coneguen que han rebut el premi; i, finalment, esperar que aquestes bitàcoles continuen amb la cadena i trien els seus 5 blogs preferits.

I ara em toca triar cinc dels meus blogs favorits:
  • El primer, i no sé si serà trampa (cosa per la qual triaré un sisé), és el mateix blog que m'ha triat, La línia de Wallace. Un blog que es pot definir com de capçalera, pensaments de tot tipus enllaunats en unes poques paraules que diuen molt i expressen tot. És el vent que neteja un ambient carregat.
  • El segon és el Quadern de Jordi Orts, els pensaments d'un amic lluny de la seua terra. Ulls i cor obert.
  • En tercer lloc, triaré el blog d'un polític amb seny i molt de cinisme: Nomdedéu: "confieu en mi, jo confie en vosaltres".
  • El quart, Diari de Retalls: retalls i esborranys d'un lloc i un moment.
  • Cucarella tampoc pot faltar. Breu, clar i concís.
  • I un sisé, com he dit: Vent de Cabylia. Qui el llija sabrà immediatament perquè l'he mencionat.

Cabrien molts més, és clar, però aquests supose que us semblaran interessants. O això espere. I torne a dir-te que t'agraïsc molt el premi i sobretot la definició que vas fer del meu blog, amic Russel. Salut!


dimecres, 2 de maig del 2012

La teoria del gat bocabadat

Fa ja alguns anys, en la dècada dels 90' del segle passat, es va publicar a la premsa la notícia d'un estudi que em va cridar l'atenció. Aquest estudi s'havia realitzat sobre el gat salvatge i el punt que em va sorprendre concloïa que el gat domèstic havia perdut volum cerebral respecte al seu ancestre, per la qual cosa els investigadors suggerien una revisió de la teoria de l'evolució. Semblava que la comoditat de la vida amb l'home i la seguretat que aquesta li donava havia conduit a aquest resultat involutiu.

Tampoc li vaig donar molta més importància i així van haver uns anys en que pràcticament vaig oblidar aquest estudi. Però fa ja un temps que ha tornat amb molta força a la meua memòria i no fa més que rondar-me pel cap eixa preocupant conclusió. De fet, el què més em preocupa és la possibilitat evident de que la Teoria de l'Evolució Darwiniana haja de ser profundament revisada. Que les espècies, al igual que pels factors ambientals puguen evolucionar, també puguen involucionar. Fins i tot a extrems que puguen portar a la seua desaparició.

Tot aquest rotllo ve a col·lació pel que des de fa ja massa anys es pot observar a l'ésser humà. Sobre tot a aquest País. La vida relativament còmoda, la seguretat i la borratxera econòmica que es va produir arran el que podem denominar "segon desarrollisme", durant els últims anys del segle passat i primers del pressent, durant el que ja tots denominen "bambolla immobiliària", sembla que va produir a l'ésser humà un efecte paregut al del gat domèstic de l'estudi: una profunda involució cerebral. Si no --encara-- en volum, sí --evidentment-- en nivell d'utilització.

Perquè no cap una altra explicació del que hui en dia està passant. Davant el cop d'estat mitjançant l'evident frau electoral --perquè fer exactament el contrari de TOT el que al programa es va prometre ho és-- efectuat per la dreta espanyola; davant la contínua utilització dels recursos públics per tal d'enriquir-se de la dreta del País, l'homo sapiens espanyol, l'homo sapiens valencià resta callat, papant mosques i jugant amb ratolins. I res més.

I el pitjor de tot es pensar que eixos gats domèstics, bocabadats, poden ser, fins i tot, capaços d'engabiar als pocs gats salvatges que encara en queden, per tal de defensar els gossos que, hui per hui, els governen.

PD.- Una altra cosa. Si mai havia tingut cap dubte de la capacitat autèntica de l'ex-regidor d'urbanisme del PP d'Alcoi, Fernando Pastor, aquesta setmana he pogut eliminar qualsevol dubte. Davant el problema que ell i el seu partit han ocasionat arran els edificis de l'Estambrera --entre moooolts altres--, ha estat capaç de passar de lo ridícul a allò més llastimosament patètic. Espere que desprès d'aquesta actuació, que el tribunal sentenciarà, evidentment, com a prevaricadora, aquest personal no torne mai més a la política.