dimarts, 1 de març de 2011

Y Johnny cogió su fusil...

Molt de temps. Feia molt de temps que no tenia el gust --és un dir-- de llegir alguna cosa de Paco Couñago. I la veritat, donada la seua capacitat per a l'escriptura intel·ligent (en castellà, és clar), podria haver estat molt de temps més sense llegir-lo i no haguera passat rés. Pensava que una vegada havia aconseguit enxufar el seu fill a l'Ajuntament d'Alcoi, el temps d'escriure columnes per tal de fer-li la pilota al seu cap Peralta i atacar tot el que estiga a la seua pròpia esquerra (o siga, absolutament tot), i lògicament, al dimoni nacionalista i la maleïda llengua dels valencians, ja havia finalitzat. I supose que per a ell seria un alleujament ja que quelcom podia veure el gran esforç que feia  l'home per tal de lligar més enllà de dues paraules i que tingueren sentit.

Però no ha estat així. El fet del seu nou càrrec com a membre del comité electoral del PP i la --sembla que--  evident por a que la pèrdua de l'alcaldia d'Alcoi aboque el seu fill a l'atur, l'han fet tornar a la primera línia del debat polític.

El problema dels escrits d'aquest bon home, no crec que siga la mala fe què sembla que tinguen les informacions que ens intenta transmetre, sinó la falta d'educació --no parle de les bones maneres, que potser també, sinó de l'altra educació, la que es dona als centres educatius-- i de cultura actual.

El fet que una persona de parla exclusivament castellana i de conviccions radicalment nacionalistes espanyolistes, se les done de filòleg d'una llengua que ni entén ni comprén, només pot ser fruit de l'atreviment propi de la ignorància.

L'home ara també parla de la retirada de l'emissió de TV3 i la justifica per la falta de reciprocitat de l'emissió de Canal9 a Catalunya. Supose que ignora que Canal9 va estar emetent durant anys a Catalunya afavorit per la pròpia Generalitat Catalana, però que veient que la reciprocitat no es complia per part del Govern Camps, va decidir tallar les seues emissions. Supose que ho desconeixia i que no és una qüestió de mala fe.

I supose que el seu pensament polític no és el que manifesta a través dels seus escrits, sinó que la dificultat per a l'escriptura li juguen la mala passada de donar a entendre coses que no són.

Però quan te n'adones que és posseïdor d'eixes paranoies pròpies de les persones de ultradreta que opinen que tot allò que no està en el seu propi pensament és de entrada una manipulació --per exemple que el EGM està manipulat perquè no estan en primer lloc els mitjans de comunicació que són de la seua corda-- comences a preguntar-te si no serà que aquest personatge sí és realment com sembla pel que escriu, un personatge propi d'altres temps i que hem recordat recentment en el 30 aniversari del 23-F.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada