Corrien els primers mesos de l'any '99 quan un bon amic, desprès d'assistir com a espectador a un Ple de l'Ajuntament d'Alcoi, em va comentar, referint-se al que era llavors el cap de l'oposició Miguel Peralta: "Saps? aquest paio va a progressar dins del PP, ja ho voràs."
Era evident que seria el proper alcalde d'Alcoi, donat el gir cap a un despotisme il·lustrat pèssimament entès (com no pot ser d'una altra forma) que havia fet el PSOE de Pepe Sanus, però, tot i així, la seua afirmació em va sorprendre i més venint d'una persona intel·ligent com sempre he considerat el meu amic. De fet, fins aleshores --i coneixent com coneixia al paio-- Peralta sempre m'havia semblat un polític mediocre què havia col·locat son pare en política per tal de que no molestara molt i donar-li un cert futur... en el PP ja se sap...
Com a orador era molt mediocre i com a articulista no el podia jutjar, ja que era impossible d'endevinar qui escrivia realment eixos textos. Però a partir d'aquell moment, Peralta, que mai s'havia donat a conèixer per les seues intervencions en la ràdio --supose que coneixedor de la seua manca de facilitat de paraula-- va començar a eixir molt sovint a les ones. El discurs continuava sent lamentable, com sempre, però es notava la mà d'algun bon professor d'oratòria, i donat que per a la majoria dels votants --lamentablement-- l'única cosa que importa és la força del discurs, no el seu contingut, l'apreciació del meu amic començava a tenir sentit.
I va arribar l'any 2003 en que l'inefable Camps l'inclou en el seu cercle de confiança i l'anomena Conseller d'Indústria. Encara deuen estar tirant-se dels cabells tant son pare com els padrins industrials alcoians que el van introduir en el PP... la indústria alcoiana va entrar en crisi cinc anys abans de la fallida de Lehman Brothers!!! Gràcies a Déu, tan sols va estar com a Conseller d'Indústria durant un any... però què llarg degué fer-se per als industrials alcoians!!!
El 2004 i veient la seua poca destresa per a lidiar amb el món de la indústria --hauria de haver-ho suposat ja que no estava dirigint l'empresa de son pare-- Paco Camps decideix canviar-lo a Justícia... al cap i a la fi el xic és advocat --flac favor al prestigi de la Facultat de Dret de València...--.
D'aquest període en Justícia, podríem mencionar com exemple de la seua enorme energia i iniciativa, l'inici del cas Fabra, que des d'aleshores i fins el dia de hui es manté en punt mort... poc més a dir...
I el 2008, el PP l'envia, finalment, a Madrid com a diputat per Alacant.
Veient la trajectòria d'aquest geni de la política alcoiana només puc que alegrar-me de que ens desférem d'ell ràpidament a la ciutat d'Alcoi i el facturàrem fora de les nostres fronteres... encara que això també ha estat contraproduent, ja que, com resulta lògic en algú que vol medrar en política sense tenir ningú al costat que li faça ombra, es va envoltar en el seu temps com alcalde d'Alcoi, de gent menys intel·ligent que ell... i el seu successor, Sedano --la "voz de su amo"--, ha fet el mateix!!!
Déu ens empare!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada