dilluns, 21 de febrer de 2011

Molts nervis...

El Partit Popular d'Alcoi ha iniciat una forta ofensiva als mitjans de comunicació locals de cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. Tant l'ínclit Miguel Peralta com Mario Santacreu i Rafael Núñez s'han posat mans en l'obra i, seguint la consigna Popular d'intentar convertir uns comicis locals i autonòmics en una mena de plebiscit a la política econòmica de Zapatero, intenten obviar la desastrosa gestió econòmica de Rafa Sanus a nivell local, i l'imputat per corrupció Paco Camps a nivell autonòmic. Mal els deuen de posar les enquestes que manegen quan intenten una estratègia tan poc intel·ligent. I és que resulten difícils d'amagar totes les sospites fundades i corrupteles que salpiquen al PP tan local com autonòmic.

És difícil d'explicar -i resulta extremadament sospitós- l'empecinament en construir un hotel a la Font Roja, quan de tots és sabut que seria econòmicament un desastre, i mediambientalment un crim.

És difícil explicar -i també resulta molt sospitós- el desastre en la urbanització de Serelles.

Difícil d'explicar també resulta el amiguisme desenvolupat en el problema que van crear en la gestió del transport universitari.

O l'intent d'usurpació de la propietat de l'edifici de Sant Llorenç per part del regidor Sanus.

I què dir del problema generat per la construcció del pàrquing de la Rosaleda, que a tots ens costarà una milionada encara que al govern municipal eren coneixedors de la il·legalitat del projecte.

O l'edifici de l'Estambrera, també denunciat per la seua manifesta il·legalitat.

Però quan parlem a nivell autonòmic, la qüestió ja es multiplica per mil. Tant la Generalitat, com les tres diputacions controlades pel PP s'han transformat en una mena de cova d'Ali Babà, amb els seus més de 40 lladres, Bigotes, Correjes, Gürtels i Brugals.

El que ja havia dit. Les enquestes els deuen d'apartar de la majoria absoluta què els resulta imprescindible per a governar, perquè sinó, no s'entén...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada