dilluns, 18 d’abril del 2011

El popular mediambient o el mediambient Popular?

El darrer dissabte, ens vam despertar amb un nou incendi a la Serra de Mariola, incendi què es sumava als ocorreguts fa pocs dies a les Marines, la Safor i la Vall d'Albaida.
Aquests incendis, m'obliguen a realitzar certes reflexions.

Quan el 2007, el Govern Camps junta les responsabilitats mediambientals amb les urbanístiques en la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, ja podíem esbrinar que les qüestions mediambientals no entraven dins de les seues prioritats, com per altra part es lògic, tractant-se d'un govern del PP i que ha afavorit amb desmesura la transformació de totes les zones litorals i gran part de les naturals de l'interior, en masses de cement i rajola.
Però el pitjor encara estava per arribar. La mort del titular de la dita Conselleria, porta al seu front a Juan Cotino, personatge involucrat en una gran quantitat de casos d'amiguisme en la concessió de contractes a empreses del grup que controla la seua família (SEDESA) mentre era Conseller de Benestar Social. Aquest grup empresarial familiar té empreses relacionades amb totes les noves competències del nou conseller. Mala barraca. Una persona autoritària i amb molt pocs escrúpols al front d'un departament tan delicat com Medi Ambient. Molt mala barraca.
Deien d'Aznar que era com el pis d'un mileurista: xicotet, fosc i molt allunyat del centre. Doncs bé, Cotino seria com el  traster...

La política mediambiental de Camps i Cotino, de fet, ha aconseguit posar d'acord a UGT, CCOO i STAS, sindicats tradicionalment caïnites dins de l'empresa pública VAERSA --empresa que per si no ho sabeu, realitza totes o quasi totes les faenes d'índole mediambiental al  País Valencià-- i sindicats que els culpabilitzen directament del dany ocasionat pels incendis al nostre territori.
Segons UGT, la reducció pressupostària de cinc milions els darrers dos anys en mediambient, ha fet que les àrees tallafocs estiguen en males condicions --al haver acomiadat al personal dedicat al seu manteniment i haver reduït els medis de vigilància--, cosa per la qual els incendis han alcançat grans magnituds quan d'una altra forma no hagueren passat de  petits incendis sense massa importància. També apunten que només l'extinció d'aquests incendis --sense comptar el cost de la regeneració de les zones afectades i la destrucció de bens públics i privats--, ha representat una despesa de desenes de milions què hagueren pogut estalviar-se.
Segons CCOO, la reducció del 70% de les brigades d'emergència comporta la magnificació dels incendis al  no tenir mitjans per extingir-los.
Segons el STAS, mentre la conselleria li redueix el pressupost per la prevenció d'incendis a l'empresa VAERSA, els seus alts càrrecs --els de VAERSA-- es reparteixen 785.000 euros en "pagues de productivitat".

Bé, de tots és sabut que l'entrada de Zaplana a la Generalitat va poder ser possible gràcies a l'ajuda de Union Valensiana (UV) i que un dels pagaments efectuats a aquest grupuscle polític va ser rebre la Conselleria de Medi Ambient (recordeu al òbviament oblidat Modrego?). Amb la Conselleria venia també, tot en el mateix lot de regal, l'empresa VAERSA. I donada la política clientelista d'assegurar un bon futur a amigatxos i familiars desenvolupada per la ja mencionada UV, VAERSA es va transformar des d'aleshores en una mena d'agència de col·locació dels partits del govern  autonòmic.
Tant UV com el PP es van dedicar, des d'aleshores, a enxufar els amics i familiars què eren tan limitadets, tan limitadets, que fins i tot no podien col·locar-los com a càrrecs de confiança, perquè es notaria massa...
Amb aquestes últimes paraules, és fàcil arribar a la conclusió de que sobren la meitat, almenys, d'alts càrrecs d'aquesta empresa --i el primer el seu director general, un tal Felipe Espinosa Bolaños, què va ser col·locat allí per Esteban González  Pons com a pagament pels serveis prestats al PP durant el cas IVEX--. De fet, si aquesta empresa funciona i dona un bon servei al nostre medi ambient, és gràcies als seus treballadors --que cal reconèixer que són molt bons-- i molt a pesar dels seus dirigents.

I el PP d'Alcoi, autodenominant-se ecologista, ambientalista i no sé quantes coses més...!!! Un partit què en Alcoi la primera cosa que va fer  va ser buidar de contingut la Gerència de Medi Ambient (mosca collonera per a la seua política de rajola) com a  pas previ per a la seua eliminació --això sí, havent primer enxufat, i ben enxufat, al seu gerent, el tal Miguel Signes, com a pagament pels serveis prestats--.
Un partit que pretén destruir el cor verd d'Alcoi introduint un hotel per no se sap bé quins foscos motius.
Un partit que considera prioritari edificar un camp de golf amb la seua consegüent urbanització en la zona de protecció i amortiment dels dos parcs naturals que envolten Alcoi.
Un partit que pretén construir una àrea industrial en la zona de captació del principal aqüífer de la població...

En fi, la millor cosa que li podria passar al nostre entorn natural, seria que a partir del proper 22 de maig el Partit Popular se n'anara de vacances. I que no tornara!!!

1 comentari:

  1. la falta de vigilancia , per el incendi de la caseta de font roja, al no haber ningú, els vigilants estan malament en la serrella, fa que no hia vigilancia sobre part dels dos parqs,així el lloc aon es va produir el incendit ultim enfront mateix , es va detectar tart y mal per els veins...es va fer mes gran y menos mal que van actuar be els helicopters...este estiu s´espera "calent". y damunt , menys brigades de extinsió, com saben que vindran els soldats de la Ume, lis dona lo mateix,...una vergonya....

    ResponElimina