dilluns, 14 de febrer de 2011

Newton en la política valenciana

"Tot cos roman en el seu estat de repòs o de moviment llevat que altres cossos actuen sobre ell". Aquesta és la primera llei de Newton, també anomenada Llei de la Inèrcia. Poc pensava mister Isaac que les seues lleis anaven a tenir tanta repercussió més enllà del món de la física.

Visc en un País, em governa un partit, en el què aquesta llei s'ha tornat un principi fonamental i inamovible. Al seu cap es troba un cos que manté, des de ja fa anys, un moviment que el porta, de forma indefectible, cap a les més altes cotes de desprestigi i ruïna. I amb ell el meu País.

Però el més trist de tot, és que desgraciadament els únics cossos que podrien actuar sobre ell, ni estan ni se'ls espera. La judicatura també està subjecta a la llei de la inèrcia i es perd en l'embull que el seu propi cos -ajudat per amics com el "senyor" Trillo- provoca. Els seus temps, per tant, estan fora de la física de Newton i ja entren en els terminis de la física relativa d'Einstein. El temps judiciari passa de ser un concepte lineal i comprensible a transformar-se en una altra cosa abstracta i molt més complexa.

Però encara pitjor és l'altre cos. Un cos que governa des de Gènova i que, sense ser el corsari Simon Bocanegra, tampoc és l'estadista Andrea Doria. Governa? Bé, hauria de fer-ho, al menys entre els seus. Però el seu estat natural és el repòs absolut, i la inèrcia, què també actua sobre ell, el manté en un beneït estat d'estupor letàrgic. Qualsevol cos dinàmic intervendria de forma resolta sobre la direcció que porta el cap valencià, però això seria trencar la primera llei de Newton, i tots sabem de l'amor per les lleis que tenen aquests individus.

I tot açò em porta al cap la inèrcia que mantenia l'statu quo a Tunísia i Egipte. Una situació que s'ha mantingut fins que el cos més poderós i tradicionalment adormit, el poble, ha estat capaç de trencar la seua pròpia inèrcia i ha canviat la direcció d'aquests països. Potser la Justícia espera el mateix ací, al meu País? O potser ho esperen des de Gènova?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada