dijous, 5 d’abril del 2012

Sanus el liberal.

Repugnància. Fàstic i repugnància. I indignació. A parts iguals. I és que feia ja temps, afortunadament, que no sentia tot açò al llegir la premsa local. Pensava que havien adquirit la suficient dignitat com per no dir segons quines coses. Però m'havia equivocat. Un gos no pot deixar de lladrar (encara que en Japó els operen la faringe per tal que no molesten).

I vet ací que apareix el senyor Rafa Sanus per parlar de l'economia local i de en què coses no s'han de gastar els diners públics. El gran mag de les finances alcoianes. "Clar que sí". I ens mostra el seu gran amor pels serveis públics. Resulta curiós que un que ha estat servidor públic amb responsabilitats de govern com Sanus, mostre eixe despreci cap els serveis públics i socials. Despreci que només es pot explicar donat el seu conegut talant ultraliberal i conservador. Peró pitjor encara és que continue prenent-nos per imbècils indicant que els serveis públics són deficitaris.

Es pensa que no sabem que un servei públic, per definició, ha de ser deficitari i que per això, per la seua naturalesa i la seua necessitat, cal que el proporcione l'administració pública? Es pensa que els serveis públics són negocis? Potser això és el que voldria: fer d'un servei necessari un negoci, un pastís a dividir entre els amics; educació, sanitat, serveis socials,... en mans dels amics. I qui tinga diners, que enriquisca els meus col·legues. I qui no...

Però el pitjor de tot no són les idees d'aquest individu, que per dretà i hipòcrita tots ja el coneixem, ni que en algun moment puga portar-les a la pràctica, que també, sinó que ho diu el personatge que ha portat a l'Ajuntament d'Alcoi a la pitjor situació econòmica de la seua història. Un individu que ha deixat un ajuntament --al què va aplegar tenint un cert dèficit però també un enorme patrimoni municipal-- convertit en un solar. Amb el major deute de la seua història (se li devien diners fins al quiosquer de la premsa). I absolutament descapitalitzat: el patrimoni municipal reduït a pràcticament zero.
I què s'ha fet d'aquest diners? Gastar-ho en trellat, com diria Rafa Sanus: viatjar al Japó a promocionar la Festa, o a Nova York, pagar tot el que la Generalitat de Camps estava obligada a pagar i no pagava, judicis, indemnitzacions i advocats per defensar les il·legalitats comeses pel PP a l'ajuntament, autobombo i propaganda, festes i dinarots... coses de trellat. Despeses justificades. I eixos altres diners, que desapareixien per la misteriosa androna que instal·len tots els governs del PP en les institucions públiques, quan arriben al poder...

I, a banda de tot, ho diu un individu que va intentar utilitzar la seua posició a l'ajuntament per tal d'afavorir la seua família amb una maniobra truculenta.

Però és que Rafa no coneix eixa frase de Groucho que diu "és millor restar callat i semblar idiota que obrir la boca i eliminar qualsevol dubte".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada